dijous, 28 de juliol de 2011

Last dance



Doncs si. Avui s'acaba. D'aquí a unes hores entraré a l'escola bressol, recolliré les mudes de la guixeta, els llençolets i les bates, arrencaré les nostres fotos de la paret i em despediré de la Laura. I són quarts de 5 de la matinada i no puc dormir. I fa dies que quan hi penso ploro. I espero haver plorat prou ja i a l'escola no muntar el numeret, que me conozco... (divendres passat a la festa de final de curs vaig acabar amb uns ulls com unes taronges...).

Les gatxans han sigut molt felices aquí. Hi han après molt. I hi han crescut. Quan van començar amb prou feines parlaven (van començar molt tard) i ara no callen. Duien xumet, bolquers. Eren uns bebés. Ara ja són nenes. I en deixar enrera aquesta etapa és com si aquests dos anys passessin de cop.

Mira, avui estic molt tova.

P.D. La foto és de la festa de final de curs divendres passat a l'escola.

10 comentaris:

  1. Ai, m'has estovat a mi i tot. I això que encara ens queda un any d'escoleta...

    ResponElimina
  2. bufff, demà s'acaba l'escola bressol també per nosaltres... van començar amb nou mesos, eren dues bebès que amb prou feines s'aguantaven bé assegudes... i mireu-les! mare meva, com tu dius, ja són dues nenes que aniran a l'escola dels "grans"...

    Sí, demà recollim també per última vegada...

    ResponElimina
  3. Això de deixar etapes enrere fa que les veiem molt grans! I les teves ho són! Segur que continuaran sent molt feliçes a l'escola de grans, o més!

    ResponElimina
  4. L'Andreu va acabar fa una setmana i el sentiment que tinc és exactament igual al que tu descrius.

    Sembla que hagi passat el temps de cop!

    En el meu cas a més tanquen l'escola bressol i això encara em fa estar més trista però què hi farem?

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Ostres que grans que estan!!!!
    El més important es que han sigut feliçes a l´escola de bressol i tu has estat tranquila deixantles allà.
    Estic segura de que la seguent etapa, sera molt maca també.
    Una abrassada molt gran :)

    ResponElimina
  6. Mirashka, el comentari del das vater és meu! Això de compartir ordinador amb el meu home té aquests perills!

    ResponElimina
  7. Si noies, es fan grans, i se que comncem una nova etapa i la veritat és que em fa il·lusió, però mira, em fa peneta.

    Onavis mentre no m'escrigui en Dar vader... ;)

    ResponElimina
  8. Aix que m'emociono jo hi tot!! i això que encara no hem començar a la Llar d'Infants!!
    Que vagi molt bé la recollida i l'acomiadament, segur que la nova etapa anirà genial.

    ResponElimina
  9. Quina foto més bonica.
    Segur que d'aquí uns temps quan recordis aquesta etapa, se't dibuixarà un somriure als llavis

    ResponElimina
  10. Què hi farem, senyal que s'estan fent grans i també és una alegria començar una nova etapa, ja veuràs.
    Petons

    ResponElimina