diumenge, 20 de novembre del 2011

Soc una mama que fa història



L'Onavis, recollint el testimoni de l'Anna, m'ha passat aquest premi. Molts gràcies Onavis per pensar en mi i moltes felicitats a l'Anna pels 100 posts! El premi, però, comporta explicar un record "històric", de la meva història com a filla. Aquí va:

Jo tinc pocs records amb la meva mare. Ma mare és perruquera (per molt jubilada que estigui, aquest és el seu ofici i d'això no se'n deixa mai de ser) i es passava el dia treballant, dissabtes inclosos i fins i tot algun diumenge al matí si hi havia un casament). Els dilluns, el seu dia de festa, baixava a Barcelona a comprar roba, a fer recados, tot allò que calia per casa. Tinc la sensació que hem compartit pocs moments juntes, però els que ho hem fet els hem disfrutat. Quan penso en aquests moments em ve al cap la "nostra setmana". Recordo una setmana, jo debia tenir 10 o 12 anys, en que les dues vem estar malaltes alhora. Ens vem passar una setmana juntes al seu llit, amb febre, tot i que a mi sembla que no m'afectava gaire perque estava eufòrica! una setmana sencera amb la meva mare per mi!!! Ens vem passar els dies llegint, xerrant, mirant la tele... juntes!

Li vull donar el premi a dues blogaires: a l'Euphorbia i a l'Esther. A la primera per curiositat i perque m'hi sento molt propera, i a l'Esther per obligar-la a buscar un bon moment amb sa mare, que segur que en té algun!

9 comentaris:

  1. La meva iaia també era perruquera...però jo no la vaig conèixer exercint, ara, sempre explica com n'era de dur i que treballaven tots els dies de la setmana. M'ha encantat el teu record...en el fons a totes ens agradava una mica està malaltes, oi? i que ens cuidessin i ens fessin companyia.

    ResponElimina
  2. Quan estavem malaltetes i ens cuidaven era lo millor del món!

    ResponElimina
  3. Caram, una malaltia la mar de ben aprofitada :-)

    Gràcies per passar-me el premi però crec que en el meu cas els bons records els dec més als meus avis.

    Serveix? :-P

    ResponElimina
  4. Intervenció en qualitat d'inventora del premi ;)...Esther, ja vaig dir que no cal que sigui la mare-mare, pot ser el pare o qualsevol cuidador. Tu mateixa, el cas és que sigui un bon record!

    ResponElimina
  5. Hey, si, pot ser qualsevol, però com sabia que aniries pels avis et deia lo de ta mare...

    Jo no he parlat de mon pare perque un dels millors records que en tinc ja l'havia esmentat

    ResponElimina
  6. Sí, ja sabia que podia ser dels avis també. Li feia un "guinyo" a la Mireia que ha tingut una molt bona intenció i li agraeixo :-)

    ResponElimina
  7. Moltíssimes gràcies pel premi encara que crec que em costarà fer l'escrit sobre ell, no és que tingués mala infantesa però records entranyables crec que no en tinc massa, sí que recordo les malalties perquè llavors era quan més per mi estaven però ja hi aniré pensant.
    Molts petons.

    ResponElimina
  8. Els moments "malaltia" són fomuts perquè no et trobes bé però et mimen tant i estàn tant per tu que és genial!

    ResponElimina
  9. Podríem aplicar aquell refrany de "no hay mal que por bien no venga".

    Tinc la Maria malalta aquesta setmana, i jo no vaig a treballar perquè em quedo amb ella. Doncs avui em diu "mira quina sort, eh mama? jo no vaig a l'escola i tu no vas a treballar!!"

    Semblant al que et va passar a tu aquella setmana :)

    ResponElimina