divendres, 16 de desembre del 2011

I ara què faré?



Ahir vaig anar al gimnàs. Fa uns mesos amb una companya de feina vem apuntar-nos juntes al gimnàs de la UPC, que està molt a la vora de la feina i és molt barat (19 euros al mes!!!). Era la nostra manera d'obligar-nos a fer esport, ja que l'una anima a l'altra, i no sentir-te malament si una setmana no hi podem anar. De moment portem el ritme de una classe cada setmana o cada 15 dies i ahir tocava!

Jo estava amb moltes ganes: l'Erinn m'havia donat un matí fatal i necessitava que el cervell es buidés i nomes penses en pujar i baixar de l'step. I aixi estava jo, amunt i avall, amb més energia que la de costum, fins que vaig posar malament el peu i vaig caure. Resultat: esguinç xungo al turmell, una bena enorme i 15 dies sense posar el peu a terra. I allà estava jo sense amoïnar-me gens pel mal. Només pensava "i com m'ho faré ara?". Com m'organitzare amb les nenes, la casa, la feina i les crosses? com les canviaria per la classe de dansa? com les podria dur avui al l'escola per despedir-les (han marxat d'excursió)? Com planxaria les samarretes que s'havien de posar? Així que vaig renegar molt, vaig plorar, em vaig queixar... i ja està. A tirar endavant! No queda otra!

I res, ja ho tenim tot més o menys engegat: els meus pares m'han vingut a ajudar al matí, he pogut fer els esmorzars bé, ma mare m'ha planxat les samarretes. I sobretot, el meu cosí ens ha portat fins l'escola i els he dit adéu. Ah, i l'Erinn ha tingut un matí fantàstic ajudant a la mama i cuidant-la!

P.D. Ara podré llegir!!!!!!!!!!!

10 comentaris:

  1. Apa, en el fons tens una mica de sort..ara toca quedar-te a casa i només pots fer coses com llegir, mirar alguna cosa que t'agradi, escoltar música, seguir els nostres blocs, és clar...i fer moltes entrades! Enhorabona! jeje...

    ResponElimina
  2. Ostres!! Quina mala sort!
    Devia ser molt dur d'entendre que ara, per força, hauràs de deixar de fer moltes coses!

    Però com bé dius, les mares sempre fem mil coses i a vegades va bé una parada obligatòria. Deixa't ajudar al màxim i descansa!

    Mira, no hay mal que por bien no venga....

    ResponElimina
  3. Ostres quina mala pata :-P
    Nena tu deixa't ajudar tot el que puguis.. quan vegis a les nenes tu fes aiaiaiai i ja veuràs com seran dos angelets per uns dies :-)

    ResponElimina
  4. Ostres noia, ho sento.
    Però busquem-li la part bona, deixa que et cuidin, quin remei. Al final ens adonem que d'una manera o una altra el món no s'atura.
    Ara segur que m'avances amb l'Antígona, porras!
    Petons

    ResponElimina
  5. Ostres!! S'ha d'estar de pega...

    Mira, com ja t'han anat dient, tu deixa que facin i a pendre's-ho amb calma.

    ResponElimina
  6. Aaaai, que sembla que no tinguem dret ni a estar malaltes, oi?

    Deixa't cuidar i sobretot mira cap a un altre costat :-P

    ResponElimina
  7. nena, tu i jo cada dia tenim més coses en comú! a mi em va passar igual, no pensava en la lessió, pensava en el que no podria fer ... anims! vaja ensurt!

    ResponElimina
  8. Carai, vaig deixar el comentari i no s'ha guardat! dèia que, pq et preguntes i ara què faré? què faràs? doncs:
    · llegir
    · mirar la tele sense mirar res
    · mirar per al finestra què passa pel carrer
    · gaudir de les petites
    · fer-te la manicura (de tant en tant no està malament)
    · deixar que els altres et facin les coses
    · descansar
    · pensar
    · gaudir
    ·...

    Que et milloris aviat!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies noies! Un petonàs a totes!

    ResponElimina