dimecres, 14 de desembre del 2011

La nostra aventura anglesa


Tenia aquest post escrit feia dies, però no gosava penjar-lo. Estava esperant un senyal, una llum que m'indiques que les coses estaven canviant i tornàvem a la rutina de sempre. Avui les coses han anat una mica millor i per això em sento amb ànims de penjar-lo.

Aquests dies aprofitant el pont i els bitllets barats d'easyjet hem estat a Londres. Tenim la sort que la madrina de les nenes, l'Ella, viu allà i no fa massa s'ha comprat una casa amb llits per quatre convidats, així que els havíem d'estrenar!

El viatge ha tingut moltes coses bones:

- el museu de la ciència de Londres és increïble. Només en vem poder veure una part (diguem que el nostre viatge ha estat com un Londres para niños, i la part més seriosa ha quedat totalment de banda) però a mi ja em va enamorar. Té una part dedicada als nens més petits, on juguen amb politges, imiten un terratrèmol o descobreixen perque les bombolles són rodones de la millor manera possible: amb un espectacle molt divertit de bombolles.

- el museu d'història natural també els va encantar, sobretot els dinosaures, que els feien por i els fascinaven a parts iguals.

- vem patinar! hi ha varies pistes de gel (tipo la que han posat a plaça Catalunya) i es nota que fa anys que les hi posen. Nosaltres vem anar a la que hi ha fora del museu d'història natural, que té una pista més petita pels menuts i uns fantàstics pingüins que ajuden als nens a aguantar-se. Sens dubte va ser el millor moment de tot el viatge.

- vem parlar amb el pare Noël! si!!!!!! vem anar a una mena de mercat nadalenc-parc d'atraccions de nadal, el Winter Wonderland, que és tan ensucrat com pinta a la web, però que les nenes van disfrutar moltíssim. Van pujar als caballitos, van baixar per un tobogan gegant i sobretot van veure i parlar amb el pare Noël, que va escoltar les seves peticions (traduïdes per una servidora) i els va regalar un xiulet (que també podrien regalar alguna cosa més silenciosa....).

- vem córrer pels parcs de Londres, trepitjant fulles i veient els enormes arbres. Per mi probablement una de les millors coses que tenen.

- l'Ella va organitzar una festa de disfresses nadalenca amb tot d'amics i família on ens ho vem passar molt bé i les nenes van ballar com boges (de grans seran de les que tanquin les discoteques, ja m'ho veig a venir...).

Aquestes van ser bàsicament les activitats. Direu "què xulo", "que divertit", "que bé us ho veu passar"... I en canvi jo no em trec la sensació de desastre de sobre. Per una banda crec que estan en una mala edat per fer un viatge d'aquest tipus: de més menuts tens el carro i sempre hi poden descansar i de més grans aguanten més tute, però ara encara estem en la fase de necessitar una estona de migdiada i es fa difícil de compaginar amb les activitats a una ciutat. La casa de l'Ella era més o menys a una hora en transport públic del centre de Londres i això feia que no ens hi poguéssim acostar a fer una pausa al migdia per dormir o descansar i seguir. En previsió ja ho vem concentrar tot en una jornada de 10 del matí a 4 de la tarda, amb una sola activitat al dia, però tot i així molts cops els resultava excessiva. De fet més d'un dia se'ns adormien als braços o a coll i bè.

Apart, però, i d'aquí ve el meu estat d'ànim, portem una època molt dolenta amb l'Erinn que ens ha amargat molts moments del viatge. Abans de marxar ja duia un parell de setmanes tontina. No se perque, però està molt gelosa, només vol que estiguem per ella i per aconseguir-ho es queixa de tot, s'enrabia, ens repta, plora, crida, ens pega... A casa, ho anava trempejant, però fora de casa m'ha superat del tot i en algun moment he acabat plorant. El pitjor és no saber què fa que estigui així. Només vol estar amb mi però quan hi està no li sembla res bé, tot li faig malament.

Per sort no és sempre així. I també per sort en Vic em va fer veure tots els moments bons passats i relativitzar la situació. Però normalment ens afecta més allò que és dolent. I jo he tornat molt tocada.

Com us deia al començament, aquest matí ha anat força millor i amb una abraçada he solucionat un intent de baralla. A més he demanat hora amb la mestra per veure si a classe està igual (m'imagino que no, si hi hagués alguna cosa suposo que me l'hagués comentat) i per parlar-ne una mica. Avui començo a no veure les coses tan negres i el rosa (tot i que no m'agradi) ha començat a entrar de nou a casa. Potser soc molt optimista d'animar-me només amb un matí de tranquilitat, però penso que tot és un començament.


Amb l'Ella al museu d'història natural veient els dinosaures


L'Erinn baixant pel tobogan amb el papa


L'Erinn ballant a la festa de nadal de l'Ella


la Maria a les atraccions de Winter Wonderland


Patinant amb els papes i els pingüins


La Maria corrent per Hyde Park

7 comentaris:

  1. Aiiiii, com t'entenc...
    per una banda em fas molta enveja, ja t'ho dic, però per l'altra... t'explicaré que tinc moltes ganes de planificar un petit viatge amb elles, però em fa por...

    I ho sento, però aquests és un d'aquells casos que tenir bessons no és el mateix que tenir una criatura.

    L'Ona també porta una temporada "durilla", i la veritat, està sent esgotador...

    Crec que m'hauré d'esperar una mica a fer les maletes per un viatget així amb elles... (però mentrestant, els papes ens escaparem un cap de setmana, jejejejje)

    petons
    Núria

    ResponElimina
  2. Que xules les fotos!

    Respecte el que comentes, no sé molt bé què dir-te, ja que no tinc experiència en aquest tema.
    Però entenc perfectament com a vegades les coses negatives (ni que nomès en sigui una) poden deixar un mal sabor de boca a un viatge que realment ha estat molt bonic.
    Ànims i a veure si la cosa va millorant!

    ResponElimina
  3. Doncs jo penso que malgrat tu ho vegis negre ha estat una grandíssima experiència per les nenes i per vosaltres.
    Viatjar amb nens és difícil, de fet, tot i que la meva és petita encara no hem sortit perquè nosaltres som de viatjar i passar tot el dia fora visitant coses i amb la peque això no és viable així que esperem que sigui més gran perquè ella també en pugui gaudir.

    Molts ànims amb aquesta etapa, tot i que sabem que tot això és normal, fa patir i et sap greu que pateixin com ho fan, però segur que en unes setmanes tot torna a la normalitat.

    Per cert! les fotos xulíssimes!!

    ResponElimina
  4. Doncs sí, jo he pensat "mira quin viatge més xulo van fer tots quatre" , però t'entenc molt perquè a mi m'encanta fer coses amb els nens, però quan les coses es torcen per culpa del comportament m'atabalo (potser massa depressa!)
    Segur que es tracta d'allguna fase que ha de superar. A veure si en treieu l'entrellat depressa i la podeu ajudar. Mentrestant paciència. Avui ja ha estat un dia millor, espero que sigui el principi, tal i com dius.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Sento que estiguis una mica "down". Deu ser durillo perquè segur que ni ella mateixa sap que li passa ni sap com demostrar-ho d0una manera una mica més positiva. Jo penso que les mares sempre ens portem la pitjor part perquè els petits es desfoguen amb nosaltres i allà estem sempre nosaltres per aguantar el que ens caigui a sobre.
    Tan de bo passi ràpid i es calmi tot.
    Veu aprofitar molt bé els dies, deu ni do!
    Petons

    ResponElimina
  6. M'encanten les fotos!

    Has d'intentar quedar-te amb la part positiva. Que un viatge així no es fa sempre que es vol :-)

    Ànim, ja saps que no estàs sola en la lluita i recorda: "entran dos, sale uno" jeje! :-P

    Muacks

    ResponElimina
  7. No sé que dir-te perque no m'hi he trobat. El Jordi ha tingut alguna temporadeta tonta però s'ha solucionat ràpid i a més ens ha enganxat a casa.
    Viatjar és molt cansat per a ells i ara que nosaltres vam ser a València un dia a mitja tarda el nen se'ns va adormir a la moqueta de la recepció de l'hotel mentre parlàvem amb el recepcionista, no vegis quin plan, i això que fa temps que no fa migdiada i aguanta bé.
    Espero que trobeu la raó o que passi per sí mateix com molts cops acaba passant. I del viatge, positivitza tot el que puguis.
    Londres és una ciutat fantàstica, no hem estat al museu de la ciència però m'ho apunto.
    Petons i que vagi bé.

    ResponElimina