dimecres, 17 d’octubre del 2012

Això s'ensorra




I no només per la crisi! A Europa cada cop neixen menys nens. Com sempre, l'Anna m'acaba picant perque escrigui posts de feina... cachis!!! I és que aquest tema m'apassiona! Com ha anat evolucionant la fecunditat al món al llarg del temps, com estem ara, com serà en un futur.

Tot va començar amb la transició demogràfica. Els països europeus teníem taxes de natalitat i de mortalitat molt altes. Les dones tenien una munió de fills, però d'aquests ben pocs arribaven a l'edat adulta. Així doncs, les poblacions no creixien gaire, i si ho feien venia una epidèmia i catacrack. Però les millores sanitàries que es van anar aplicant a partir del segle XVIII van permetre disminuir les taxes de mortalitat (per si us preguntaveu perquè soc tan fan de les vacunes...). Les taxes de natalitat, però, seguien essent altes. Aquests van ser els anys del gran creixement demogràfic europeu: les dones seguien tenint molts fills, però ara gairebé tots sobrevivien. Mica en mica, les famílies es van anar conscienciant de que aquell creixement no era sostenible, que allò de "d'on mengen dos mengen tres" no és aplicable a "en mengen catorze", i va començar a disminuir la natalitat gràcies a un control de la mateixa. Un control buscat per les mateixes famílies*. Així, mica en mica, la natalitat va anar disminuint fins arribar a estar fins i tot per sota de la mortalitat en molts casos.

I aquí és on van començar a saltar les alarmes. Què farem ara? com podem remuntar aquesta natalitat? si no ho aconseguim el sistema tal i com el tenim muntat col·lapsarà, no hi haurà prou treballadors per pagar les pensions! Les "solucions" han sigut molt diverses: donem 2500 per cada fill que neixi, cotxes i electrodomèstics, 16 setmanes de baixa, la cistella del Caprabo... Aquestes han estat les solucions del països com Espanya, vaja les que no han funcionat. No han funcionat perque l'únic que han aconseguit és que la gent decidís tenir fills en aquell moment, quan donaven el "premi", però no que en tingués més.

Hi ha solucions que han funcionat? Si, les nòrdiques. Allà el sistema de treball s'ha adaptat a les necessitats femenines. I és que el sistema de treball és totalment masculí. Lògic si pensem que la incorporació majoritària de les dones a la feina fora de casa és relativamet recent (em refereixo a les dones amb família i excloient les situacions excepcionals). Amb masculí vull dir hi ha un periode de preparació i un període d'èxit que abarquen des dels 20 als 40 anys aproximadament. Fixa't tu, just el període en que la dona és fèrtil. I com s'adapten les dones a aquest sistema? O bé deixen de banda la seva feina o si més no en part, renuncien a arribar allà on voldrien arribar, o bé renuncien a tenir fills o a tenir-ne tants o a dedicar-s'hi com voldrien. Què han fet els nòrdics? permetre que la carrera professional s'atur temporalment i es pugui reempendre més endavant i facilitar al màxim que les dones en edat fèrtil puguin deixar de banda la feina per un temps o si volen puguin compaginar ambdues facetes. Res de 2500 euros. Guarderies a les universitats, baixes maternals llargues.

Islàndia és el paradigma. L'ideal. Allà la taxa de fecunditat s'ha estabilitzat en dos fills per dona, just el nivell de reemplaçament, mentre que a Catalunya estem sobre el 1,4 i gràcies a la remuntada dels darrers anys amb la immigració i els fills de les dones nascudes durant el baby boom (havíem arribat a estar per sota de 1,2).

Així doncs, si volem que la natalitat augmenti la feina a fer és molta i el que cal canviar és el sistema. No volem regals, volem facilitats!

*Hi ha països que actualment es troben en plena transició (Índia, Mèxic, etc) però es diu que es tracta d'una transició falsa perque la disminució de la natalitat no parteix d'una decisió de les famílies, no hi ha un canvi de mentalitat, si no que ve imposada pels governs, molts cops amb multes i coaccions.

13 comentaris:

  1. Molt interessant de saber!

    Està clar que les polítiques que han fet aquí no han funcionat. Que si hem tingut més o menys fills és per que les mares ho hem assumit com a risc propi, no pas per les condicions que tenim.
    En fi!
    I canviar el sistema, no sembla que entri en els plans de la gent que ens governa ara mateix....

    Moltes gràcies per les classes particulars que ens fas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no hi entra pas, però en moments de bonança, quan es podien canviar les coses van tirar per la via fàcil i així ens ha anat.

      Elimina
  2. Com diu l'Onavis, els polítics d'aquest país potser confien massa en que les dones no deixaran de dur fills al món i que assumiran qualsevol contrapartida. Sempre ha estat així, portem a les nostres espatlles 2/3 de la feina (remunerada o no) de la humanitat. Sinó fos per això el sistema no es sostendria, està claríssim.

    És la miopia típica de la nostra classe política. Abans no miraven més enllà de la propera legislatura i ara encara estem pitjor, no miren ni tant sols això, només miren de salvar el cul dels banquers i altres aprofitats, mentre tot això, com dius a l'inici, s'està a punt d'ensorrar.

    L'altre dia sortia una enquesta que (no recordo exactament) però uns 7 de cada 10 joves no preveien tenir fills. Això és una tragèdia i fa insostenible qualsevol sistema de benestar. Però a qui li importa, mentre paguem el que devem al FMI i la Unió Europea, oi? ;)

    Ale, que m'enfado i no em convé! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A i ni tant sols demanem una revolució, amb un sistema ben normalet i socialdemòcrata com cal, tipus els del nord d'Europa que comentes ja en tindríem més que prou, oi?

      Elimina
    2. No t'enfadis dona! Jo crec que aquest és el problema, de sempre s'ha mirat els quatre anys que els tocava manar i seacabó. I quan més profit en poguessin treure millor.

      El problema dels joves és molt preocupant. I lo fomut és que els tres que si que volen tenir fills segurament no ho faran amb 25 anys, ho faran amb 35, amb tots els problemes d'infertilitat associats a l'edat que fan que els costi molt i hi hagi una despesa enorme en sanitat. Només caldria que ens manessin gent amb visió de futur, que tigués en compte tots els aspectes. Millor dones i mares de trigèmins! aquestes segur que en un plis ho tenen tot arreglat!

      Elimina
  3. Uffff Anna, que jo també m'enfado!

    Si que s'ensorra, si, per tot arreu!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no dona no... siguem optimistes... tot i que costa eh!

      Elimina
    2. Mira que sóc de les que sempre veuen el got mig ple, el gris tirant a blanc sempre, però d'un temps cap a aquí... ufffff costa, costa.

      Per cert, m'ha encantat el teu post, poder assistir (un cop més) a una de les teves classes ;)

      Elimina
    3. A mi em passa el mateix, soc optimista de mena, però entre el cansament i la situació... costa molt!

      Merci! un dia haurieu de venir a veure'm en directe, guanyo molt! ;) (és conya eh que guanyo! que vingueu no, no és conya, esteu convidades)

      Elimina
    4. Ei, que jo també sóc optimista! S'ha de localitzar els problemes per poder canviar-los. Com dèiem en algun altre post, les noves generacions són fantàstiques i segur que ho fan molt millor. :)

      Elimina
  4. Jo de veritat que no sé que faig en aquest coi de país! Quan llegeixo coses com aquestes de bon gust agafava les maletetes. Valor em falta a mi, valor...

    I les generacions següents doncs no m'estranya que no pensin ni en tenir fills. Si no saben ni si tindran feina quan acabin d'estudiar! Això és una vergonya de país, de polítics, de sistema i de tot!

    ResponElimina
  5. Que interessant i ben explicat!
    La veritat és que les polítiques d'ajut familiar i conciliació són una misèria... i els que volem tenir més fills no podem perquè no rebem ni una trista ajuda! (de fet, no he rebut ni un euro pel peque)
    Amb el Cesc ens hem plantejat més d'una vegada marxar fora, però amb la família aquí se'ns fa difícil marxar...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. es un tema dificil de resoldre... sobretot perquè comporta un canvi de mentalitat i un canvi d'actuació dels mercats... Les ajudes han de sortir d'algun lloc i amb l'actual sistema no son sostenibles. El que cal fer es com be dius, canviar el mon laboral masculí per un que contempli l'edat fertil d'una dona... molt a fer.

    ResponElimina