dijous, 14 de març del 2013

Soluciona-m'ho



Jo era un estudiant correcta. No era brillant i si treia bones notes era perquè treballava. Això no vol dir que no hagi fet campanes a la meva vida. Algunes voluntàries (vaig tenir una època important de bar a la Facultat) i d'altres perquè en una carrera com la que vaig fer jo, on téns un munt de classes pràctiques a més de les teòriques, és difícil compaginar horaris. Però sabia que era cosa meva, que era jo qui decidia quina classe havia de fer i si no la feia sabia també que hauria de demanar apunts, perdre punts dassistència, el que fos. Era la meva responsabilitat.

Aquest dimarts vaig tenir una alumna que em va demostrar com estan canviant les coses. Em va dir que la setmana vinent no podria venir a les pràctiques. Li vaig dir que si volia podia canviar de grup, però la resposta va ser que no hi havia cap grup que li anés bé. Dilluns, dimarts i dimecres tenia altres classes (pel que es veu més importants que la meva, ja que no es planetjava deixar-les), dijous treballava i divendres tenia un concert. Li vaig dir que aleshores del punt de pràctiques en tindria només mig (són dues pràctiques i valen 1 punt a la nota final). Doncs em va deixar atònita! va començar a cridar (si, si a cridar) que aquella mesura era superinjusta, que li donés una altra solució perquè la trobava del tot inacceptable.

Tant han canviat les coses? jo no dic que s'hagi de venerar els professors ni molt menys, però, on és el respecte? i ja no cap al professor, cap als companys! ells faran les dues pràctiques i per tant es mereixen la nota. Tan acostumats estan els alumnes a que se'ls solucionaran les coses per tal de que facin el que facin no hagin de renunciar a res? Li vaig dir que no estava disposada a fer-li la pràctica un altre dia només per ella i que em donés ella la solució (evidentment teníem a tota la classes mirant, els crits els havien atret). Va dir que li podia fer fer un treball a casa o posar-li una pregunta a l'examen. Hi vaig estar d'acord: una pregunta més a l'examen.

Ni us explico com va anar la pràctica: es va dedicar a criticar sistemàticament tot el que els proposava de fer (no m'ho criticava a mi sino als companys, però en veu prou alta perquè ho sentís tothom) i va marxar abans d'acabar la classe. Jo amb uns nervis brutals i l'estómac en un puny.

A la nit em va escriure. Per disculpar-se? no. Per dir-me que s'ho havia pensat millor i que vindria a la pràctica dijous però sortiria una mica abans per poder aribar a la feina. Suposo que va entendre que amb una pregunta meva a l'examen podia donar per perdut el punt. Ara, la pregunta a l'examen d'aquesta part de l'assignatura inclou el que s'ha vist a pràctiques, i us asseguro que aquest any la part de pràctiques estarà molt ben representada, sobretot allò que s'explica al final de la classe...

7 comentaris:

  1. No et facis mala sang!! Aquesta alumna, com a mínim, és una maleducada. No crec que calgui que facis gaire res: ella soleta se susprendrà o treurà una nota discreta. A l'insti passa sovint!! Però si ets una superprofe, tenen sort de venir a les teves classes!!!!

    ResponElimina
  2. Deu n'hi do!!
    Es pensen que el món gira al seu voltant!

    M'has fet recordar una anècdota que em va passar a mi, al principi de fer classe.
    Un dia li vaig posar un 5 a un alumne en una pràctica, i em va venir dient-me:
    - "És que jo sóc un noi de sets. Al batxillerat mai he tret menys que set."
    Jo pensava que m'ho deia per dir, però després vaig comprendre, pel seu to insistent, que el que ell volia és que li corregís la nota,i a sobre em perdonava la vida perquè és clar, encara no el coneixia i no podia saber que era un nen de 7!

    Terrible!
    Sort que no tots són així!
    Ja ens explicaràs com acaba!

    ResponElimina
  3. Jeje...una mica mimats, alguns, no? Ja s'ho trobarà aquesta noia...

    ResponElimina
  4. Si noies... Com diu l'Onavis per sort no tots són així i hi ha gent encantadora, treballadora... només que aquests no es fan sentir tant!

    Onavis i què vas fer? deu n'hi do aquest també! el que passa també és que de vegades si veuen que ets jove (en el meu cas crec que ara aquesta excusa ja no cola) es pensen que diras que si a tot.

    El meu "jefe" (el que va ser el meu director de tesi) quan es troba algú així ni s'immuta. Diu que ja els fotrà òsties la vida. Però si tots anem passant es creuen que aquesta és la manera correcta d'actuar.

    ResponElimina
  5. Jo no sóc mestra i la veritat no sé si tindria la paciència d'aguantar aquestes coses, ara per mí si no bé que s'atingui a les conseqüències, la vida és així, un tria una opció i ha de saber al que s'exposa...penso que és part de l'educació

    ResponElimina
  6. Buf, i tant que canvien les coses! Jo estic a primària i és per espantar-se en moltes ocasions... Per sort no tots són iguals però per desgràcia d'aquests cada vegada n'hi ha més quan això era a l'inrevés quan nosaltres estudiàvem. Aquesta societat no va bé!

    Ara que ja has fet bé. Dona-li un "zas" en tota la boca i que aprengui a ser una mica educada home!

    ResponElimina
  7. Va continuar amb el 5. Em sembla que li vaig dir que ja m'ho demostraria, que era de 7.
    No recordo com va acabar tot!

    ResponElimina