dimarts, 16 d’abril de 2013

Té, per tu



Situació: sortida de l'escola. Davant de la porta hi ha un tros de terra amb un arbre i algunes plantes que ara estan força plenes de flors. No és un terreny cuidat ni res semblant, és tot salvatge, com un tros de bosc (de fet al costat comença el parc de Collserola). Quan surten d'escola, les gatxans van cap aquí a agafar flors i jo vaig al darrera dient-los que no n'arrenquin (ho faig cada dia, així que no dec tenir massa poder de convenciment...).

Ahir va ser la Maria qui va anar directa a arrencar una flor i jo darrera a repetir la lletania. De sobte se li va acostar un nen. Un nen de primer oju! un nen "gran". I li va donar una flor. Es va quedar tota parada... Jo també. L'escena era molt bonica. No crec que a aquesta edat hi hagi cap intenció o significat darrera un gest així, més que el de fer un regal. Vaig dir un "que no li has de dir res?". Ella la va agafar, li va donar les gràcies i ell va marxar tot somrient...

No us ho creureu, però el nen es diu Romeo.

8 comentaris:

  1. Mira, en Romeo ja té la seva Julieta... :-)

    I ara trencaré el romanticisme però la meva mare m'explica que quan jo anava a pàrvuls hi havia un nen que sempre m'esperava amb flors al mig del camí i jo tan simpàtica que era agafava i les llençava.

    Mare meva, li hauré creat un trauma? jajaja!

    ResponElimina
  2. Que bonic!! Llàstima que aquesta edat no es valorin aquests detalls!!!

    ResponElimina
  3. Esther hi ha un home traumatitzat pel món per culpa teva!!!!

    Ai noies si, va ser molt bonic. Ara, crec que a ella no li va fer massa gràcia, la Maria és molt quadriculada i coses com aquestes no entren en els seus plans... Em sembla que ella també anirà deixant homes traumatitzats i cors trencats al seu pas...

    ResponElimina
  4. El primer de la llista...que segur serà llarguíssima :-)

    ResponElimina