diumenge, 14 d’abril de 2013

A Món LLibre


Ahir vem passar el dia a Món Llibre. És una fira de llibre infantil en el que bàsicament es donen a conèixer les novetats de cara a Sant Jordi amb activitats pels nens per "promocionar-les", ja siguin conta-contes, tallers o espectacles diversos. Es fa al CCCB de Barcelona i a la plaça que el separa del MACBA, de manera que hi ha activitats a cobert i d'altres a l'aire lliure.

Aquest any és sens dubte l'any que ens ho hem passat millor. El primer any les nenes tenien 3 anys i hi havia poques coses per elles: alguns conta-contes, la biblioteca i poca cosa més. El segon any només hi vem anar un matí i vem voler fer un munt d'activitats concentrades. Resultat: no en vem fer cap de bé! A veure, si, vem veure la pel·lícula del Grúfal, però jo em vaig quedar amb aquella sensació de "Quien mucho abarca...".

Ahir hi vem anar sense presses, sense horaris, sense espectatives, i va ser genial. Bé, vem començar amb un taller que no va ser massa lluït (nosaltres no tenim sort allà amb els tallers). Era el d'"El meu primer ABCdari" i bàsicament consistia en retallar lletres d'un abecedari. Després els nens havien de crear una història amb les lletres retallades, cada una dibuixada amb uns complements que la feien ser un personatge (la D era una doctora, la P un pirata...). D'entrada pinta bé, però la noia que ho explicava i feia l'animació no tenia massa traça i, a més, pels nens grans lo de retallar era un rotllo i als menuts els costava pensar una història.


Després vem anar a la zona dels Titelles, on n'hi havia de tota mena, de dit, de pal, de guà, ombres xineses... Allà s'ho van passar pipa!!! Els van fer anar tots (i nosaltres també) i realment hi havia autèntiques meravelles. Se'ns dubte la instal·lació estrella!






Després de dinar vem anar a veure les Bruixes Burriac, que presentaven dos llibres i un CD amb les seves cançons. A les nenes els van encantar! Són tres noies, perdó! tres bruixes bones, que han versionat cançons populars i en canten de noves, amb un estil força rumbero i amb molt bones veus. L'espectacle es va fer curt!


Mentre esperàvem per veure el conta-contes, vem anar a la biblioteca de cartró, on es poden llegir (i explicar) tots els contes que es vulguin i on vem descobrir autèntiques meravelles. Allà mateix vem anar a veure l'exposició sobre la Joana Raspall. La Joana Raspall és una poetessa que l'1 juliol farà 100 anys! Aquest any la vetllada cultural, el gran acte de la nostra escola, va sobre l'art de la paraula, i a infantil han treballat els poemes de la Joana Raspall, així que vem anar a l'exposició. No era gran cosa, quatre plafons. I em va saber greu. Si, perquè tampoc tenim tantes poetesses, i menys que tinguin poemaris dedicats als infants i a difondre la llengua. De fet, vosaltres n'havieu sentit a parlar? jo fins aquest any no. Ens queixem de lo malament que està el català, dels atacs que reb, però coincideixo amb en Quim Monzó: ens ho hem ben guanyat! Hem estat els primers a no defensar-lo i a no considerar-lo en "temps de pau", necessitem que l'ataquin per reaccionar.


Tanquem el parèntesi reivindicatiu per parlar de la darrera activitat: els contes desexplicats. He de confessar que jo si que duia una cosa planificada, anar a veure aquest conta-contes. L'altre dia vaig veure els contes i em van encantar, així que quan vaig veure la programació i que hi estaven inclosos vaig apuntar mentalment l'hora per no perdre-me'ls. I no em van decebre gens! Es tractad'una companyia de conta-contes, els "Vivim del cuentu" que han tret dos contes de la que espero sigui una llarga col·lecció: "La rateta que llegia a l'escaleta" i "La caputxeta forçuda". Són contes clàssics capgirats i la veritat és que resulten una delícia, sobretot el de la rateta! Ells, a més, tenen molta gràcia explicant-los i va ser molt divertit!

Les adquisicions. És més fort que jo, no me'n sé estar...

I res, això va ser tot, que déu n'hi do! Se li ha de sumar una passejada per les Rambles de primavera, que sempre ve de gust tot i la turistada, i que les nenes són cada cop més una companyia fantàstica, i ja téns un dissabte rodó!

10 comentaris:

  1. Oh, vam coincidir ahir veient els Vivim del cuentu. I tenim una foto semblant amb les Bruixes Burriac (les hem vistes aquest matí). Nosaltres hi hem anat els dos dies, a Món Llibre, però perquè vivim a 5 min del CCCB i el MACBA. També vam fer un taller ahir (Pintem el modernisme) i era fluix, fluix. Ah, el CD de les Bruixes (dedicat!) em temo molt que sonarà cada dia a casa fins vés a saber quan, perquè se n'han enamorat del tot! Tens raó que sonen bé i que l'airet de rumba fa molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres doncs vem coincidir si! Que bé noia ser tan aprop! Potser lo dels tallers és generalitzat, perquè d'altres anys ens hi hem trobat també... Si noia, aquest CD el sentirem molt i molt!

      Elimina
  2. Quines activitats més xules! jotambé vull....:P

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any que ve podeu fer coincidir una visita a Barcelona... és molt xulo!

      Elimina
  3. Quin dia més xulo! I tenen bona pinta els contes aquests capgirats, a la meva filla li agradarien molt!
    I no, he de confessar que no sé qui és la Joana Raspall....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Valen molt i molt la pena! La Joana Raspall serà la protagonista d'un post seguríssim!

      Elimina
  4. Jo tampoc sé qui és la Joana Raspall però el vostre dia pinta d'allò més bé. És una delicia aquesta edat o m'ho sembla a mi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo n'estic encantada d'aquesta edat! creuo els dits i segur que per boques ara tot es capgirarà, però cada cop ens ho passem millor amb elles, dóna gust sentir-les i xerrar amb elles. Que duri!!!

      Elimina
  5. Que xulo! L'any que vé, que el Guerau serà més gran, segur que hi anirem (si es fa, clar...)!
    A mi la Joana Raspall m'encanta, recordo que llegiem els seus poemes a l'escola!
    M'apunto els enllaços que has penjat! Els hi faré un cop d'ull! :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Quin dia més rodó, oi?
    Les coses quan van massa planificades no surten com s'esperava, molt millor sobre la marxa, al menys quan hi ha nens pel mig ;)

    ResponElimina