En Vic i jo ens vem conèixer en un grup de ball irlandès. A mi m'encanta ballar i allà vaig trobar una manera nova de fer-ho, en grup, divertida i escoltant bona música. D'aquella època queden uns quants vestits (algun de gust dubtós), una bona colla de CDs i fotos i un grup d'amics. No els veig tant com m'agradaria, però no hem perdut el contacte.
D'aquests amics avui parlo de la M. Quan la M balla el món es para. És delicada com una papallona i alhora té força i alegria, es nota que disfruta el ball, i transmet aquesta alegria a qui la veu. I és que la M, sota la seva aparença fràgil és un tros de dona, amb prou empenta per canviar el món. Té un blog, tot i que no hi escriu gaire sovint, però gràcies a ell he pogut conèixer-la millor, i el que he llegit m'ha agradat molt.
La seva parella forma part d'un grup de música d'arrel celta, els Dealan. Toquen de meravella. I aquest dijous presenten el seu darrer disc al Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona a les 21.30. Si podeu i voleu passar-hi us ho recomano fermament!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUooo! Moltes gràcies per les teves paraules Mireia... i per suposat, per la difusió (m´has fet riure amb lo dels vestits de dubtós gust, hahaha).
ResponEliminaUna abraçada ben gran i merci de nou, mmmuuaaacckkksss!!!