I ahir vem veure per què havia tornat! Estava preparant una representació apoteòsica! Sabeu quan hi ha una estrena teatral tipo Broadway a Barcelona? o imagineu-vos una representació de l'Aïda de Verdi! doncs així! només faltava la catifa vermella o els secundaris vestits d'egipcis i coberts d'or.
Ahir va arribar al parque una mica més tard del normal, quan ja s'assegurava que hi érem totes. Ella com sempre estupenda. I la nena sobre una moto enorme (imagineu si era gran que van marxar les dues a sobre...) que funcionava a bateria. Evidentment tots els nens van anar com mosques a rebre-la, gairebé li feien el passadís com si hagués guanyat la lliga. I la mare, per si algú no se n'havia adonat va cridar "Mireeeeeeeeeeu!!!!! la fulanita ja no duu xumeeeeeeeet, i per això li hem regalat aquesta mooooooooooto!!!".
Jo l'hagués hagut de matar llavors! o no matar-la, però si fotre-li un moc! però sempre em passa, hi caic quan hores més tard en Vic em diu "i per què t'ho has callat?". En aquell moment no vaig dir res... de fet només patia per si les gatxans ho sentien i em venien a reclamar la moto (amb interessos des del gener...), fet que a més hagués acabat en discussió, ja que nosaltres ni els vem comprar res, ni teníem ni tenim intenció de comprar-los res a canvi de xumets, bolquers, biberons, bones notes, etc... I com jo, la majoria de les que érem allà.
Quan jo de petita ( i de no tan petita) aprovava el curs, el meu pare es negava a comprar-me res. Deia que la meva feina era aquesta, la meva feina era estudiar i fer-ho bé. La recompensa ja la tindria més endavant. Ara ho entenc.
Ah, i la moto es va quedar aparcada tota la tarda perque la mare no deixava que la nena la fes servir pel parque: hi ha sorra i pedres i es podia fer malbé...
Ara seré poc fina però quina GILIPOLLES!
ResponEliminaT'havia escrit un comentari però veig que ha desaparegut amb l'avaria!
ResponEliminaDeia que aquesta mare és l'exemple millor de les mares perdectes que es fan i es desfan!
I lo de que marxessin les dos dalt del cotxet devia ser boníssim!
Petons
El meu també s'ha esborrat però vaja, només havia posat un insult jajaja!
ResponElimina"La mare estrella", d'aquestes n'hi ha per tot arreu. Són perfectes, no s'equivoquen mai, sempre ho fan tot millor que tu i per extensió, els seus fills també (ja ho diuen: de tal palo...)
ResponEliminahahaha! Doncs jo, potser perquè no soc mare i no he passat pel tràngol de treure-li el xumet al meu fill, però hagués rigut tant amb la situació... Em sembla força patètica aquesta dona... Buah... i un moc no però un comentari d´aquells per riure una estona, segur que hagués caigut.
ResponEliminaquin riure! m'encanta imaginar aquestes escenes que descrius: no se perquè les penso en imatge de comic, fashion comic, però comic al cap i a la fin .Imagino el seguit de vinyetes i em pijo de riure. Em recorda un tebeo que jo llegia (segur que ni coneixes perquè ets molt més jove que jo) que es deia Esther. JAJAJAJAJA Jo tampoc soc d'aquest xantatge emocional/consumiste. Per cert, passa pel meu blog, t'he deixat un repte en forma de meme cinematogràfic.
ResponEliminaSi noies, la tia és un show... a mi crec que ja m'ha notat el rebuig però... el pitjor és que la nena ha passat de ser una nena calladeta i normal a una insuportable dèspota... la veritat és que la mare resulta còmica, però la nena fa pena...
ResponEliminaKira perdóooonnnnn??????? Esther y su mundo, ese gran cómic!!!!!!! ja ja ja ja si que la recorda una mica, si! ja ja ja ja per cert, no fa massa van treure un nou volum del comic amb l'Esther quarentona i amb fills! Ja he vist lo del blog, després de sopar et contesto i m'hi poso!
És massa visceral el que diré, però aquesta senyora fa caca com tothom... potser aleshores s'adona de lo buida que està i s'ha d'omplir amb roba blanca, unes ulleres de Sol i una moto per la seva nena...
ResponEliminaSí amore, quina pena...