Feia dies que l'Erinn es queixava de que les bambes li anaven petites. Vaig poder-ho solucionar durant uns dies amb les botes: tornava a fresquejar i eren una bona opció. Però quan la calor va tornar ja no vaig poder-ho endarrerir més: havia de comprar-li unes bambes noves a final de temporada. Al Decathlon vaig trobar la solució perfecte: unes bambes tipo bota de bàsquet que podria dur amb mitjons o sense, que eren de batalla i que només costaven 10 euros. Vaja: bueno, bonito i barato! Vaig aprofitar i en vaig comprar unes a la Maria també.
A la Maria li van agradar de seguida. Però l'Erinn va començar a dir que li feien mal. No ho entenia, li quedaven més aviat balderes de mida, ja mirava de cordar-les fluixetes, els mitjons eren primets... Mica en mica les queixes van anar a mé si van anar canviant: de l'"em fan mal" vem passar al "no em van bé", al "mama ves amb compte que em pots fer tant mal" (elles diuen tant en comptes de molt) i finalment el quit de qüestió: "no m'agraden, les vull roses". Aquesta lletania va durar tres matins, tres matins que va acabar portant les bambes a la força i que van suposar que arribéssim tard a escola, jo amb un atac de nervis i ella en un mar de llàgrimes.
D'on li ve aquesta falera pel rosa? jo no es que hi estigui en contra, però no m'entusiasma i, tot i que tenen roba rosa i reconec que els queda molt bé, no n'és la majoria ni molt menys. La Maria tira molt cap al taronja, tot i que no fa lletjos al lila i el rosa. Però l'Erinn hi té una veritable obsessió! i a més quan en parla fa servir un to de bleda: "és rooooooosa!!!". Cert que té companyes que són autèntiques devotes de la mare de Déu del rosa, de la Verge de les Princeses i de tots els Sants del món Disney, però no creia que de tan menudes els impressionés tant el que duien les altres nenes. Hi ha una campanya mundial orquestrada per introduir el rosa en l'ideari femení com el summum?
Al final he aconseguit que accepti les bambes. Era això o anar a escola descalça. Li vaig que triés i en un moment de lucidesa va triar les bambes. He guanyat el primer round però no ha estat fàcil. I se que el combat no ha fet més que començar...
P.D. Tampoc són tan lletges, no?
Aquí una que si tingués filles serien unes autèntiques cursis i probablement anirien vestides com un enorme xiclet de maduixa així que entenc l'Erinn encara que sigui una mica :-P
ResponEliminaLa veritat és que de vegades et sorprens amb coses com aquestes. A l'Andreu tampoc li hem dit mai res (o almenys ho hem intentat) que serveixi per a que diferenciï entre sexes i tot i així no vol el rosa ni en pintura perquè és de nenes. A l'escola bressol juga amb ninos però a casa ni parlar-ne perquè són de nenes! I com aquestes mil.
Suposo que la mateixa societat ja fa diferències entre nens i nenes des del moment que neixen i ara que som mares ens adonem més. No sé...
Bueno, resumint! Les bambes són molt xules però en rosa se sortirien jajaja! :-P
Es molt dificil lluitar contra els estereotips. Només dir-te que la meva filla va passar per aquesta epoca, però no desesperis, es només una epoca. Després no volen saber res de princeses i roses perquè diuen es de petites...
ResponEliminaJo penso, amb tots els respectes, que l'has de deixar gaudir de la seva epoca rosa (com Picasso). Que triin la roba, sempre dintre dels limits dels preus i la comoditat, no es dolent. Al contrari, els hi fa sentir més segurs de si mateixos... si a tu et fessin anar cada dia amb roba que odies, no et sentiries be. Jo això ho vaig aprendre, no et pensis, que em va costar. Ara vestir-nos ja no es un drama. ANIMS!
Que curiós! L'altre dia parlava d'aquestes bambes del decathlon amb la meva cunyada, que n'havia comprat un parell de color... ROSA.... per la seva filla!
ResponEliminaEren xules amb rosa, i la meva neboda també n'estava molt orgullosa. Ja té tres anys i eren les primeres que triava ella, d'aquí el color!
Ostres, doncs quan jo hi vaig anar en rosa no hi eren! M'hi hauré de passar de nou, a veure si les trobo... em sento mala mare!
ResponEliminaKira si, tens raó. Jo ja les deixo triar algo del que es posen i fins i tot els he posat pedaços de la Hello Kitty als pantalons i tot (per tapar forats...) ;), però quan no hi ha més del que hi ha... el que em treu de polleguera és que s'encaparra, s'encaparra i no la trec d'aquí.
Aix que em sembla que una de les teves filles és pro princeses disney, kity i "mundo rosa".
ResponEliminaPaciència que això passarà!
Aix... m'heu fet agafar remordiments i he acabat a Zara comprant mocadors de flors pel coll per les gatxans... i un és de color rosa...
ResponEliminaSol solet si, això em temo... Benvinguda!!!
Jajaja! Clar que sí!
ResponEliminaCreu-me algunes mataríem pq tota la roba fos rosa :-P
Ja he posat l'enllaç del teu blog al meu, que no et tenia!!! Perdó.
ResponEliminaAquesta qüestió del rosa i l'amor incondicional que provoca aquest color és una d'aquelles coses que em feien por de tenir una nena. De moment tinc un nen, esperem que ell s'ho salti això...
I per cert, les bambes són molt xules!
hahaha! Què tia! Tu no et sentis malament dona, que no hi ha per tant i ara que l´has convençuda...
ResponEliminaPetonets.
Què va, són xules, i a més semblen còmodes! Per això no pateixis!
ResponEliminaÀnims i molts petons!! ;) Suposo que ja es comencen a perfilar ;) Muak