diumenge, 12 de juny de 2011

My big fat English wedding



Doncs se'ns ha casat l'Ella! L'Ella va ser la nostra professora de ball irlandès. Bé, va ser això i molt més: va ser i és la nostra amiga. Quan vem pensar en qui volíem de padrins per les gatxans (tot i no batejar-les sí que volíem que tinguessin padrins) els padrins van estar clars de seguida: els tiets (mon germà i mon cunyat). I les noies la veritat és que també: la Vivian i l'Ella. Per què? per com són, pels valors que tenen, per con encaren la vida. I quan l'Ella ens va dir que es casava i li agradaria que hi anéssim no ens ho vem pensar dos cops: les seves filloles havien de ser allà!

El que no sabíem és el que ens trobaríem!!!!

1. El guió: resulta que les bodes angleses estan pautades, és a dir, segueixen un guió molt marcat, i tot i que l'Ella va aconseguir imposar el seu estil personal (jo l'he vist disfressada de mosquit tigre...) en molts moments, el casament ens va sorprendre per lo formal que era.

2. El lloc: l'Eden project és una mena de Port Aventura anglès dedicat a les plantes i flors. Si, els anglesos estan bojos per les plantes (clar, allà els hi creix tot!) i tenen muntat aquest parc amb dos macrohivernacles, un amb una selva tropical i l'altre amb un bosc mediterrani, que és on es van casar. Les gatxans la mar de felices en reconèixer una favera!

3. La cerimònia: era una cerimònia civil, amb una jutgesa (o representant de l'estat) que va seguir tots els formalismes. La núvia duia quatre dames d'honor, dues flowergirls... Aquí, però, ja es veien certes diferències entre les famílies dels nuvis: la germana del nuvi (imagineu-vos una anglesa de 1,80 amb certa tendència a fer de la seva alçada la seva manera de mirar el món...) va llegir un poema, mentre que el germà de l'Ella va llegir un text escrit per ell mateix amb rima tipus Gloria Fuertes, però molt tendre. Això si, crec que no he vist mai uns nuvis tan feliços!

4. El "pica-pica": entre cometes perque va consistir en dos mini-empanadilles! si, si, dos! bé, jo vaig repetir d'una, així que en vaig menjar tres, però això vol dir que algú en va menjar només una... Bé, més d'un perque les gatxans tan bon punt van veure com anava el tema es van enganxar a una de les cambreres i agafaven empanadilles a quatre mans. Si a això hi sumem que no havíem dinat (vem esmorzar tard, havíem de dinar d'hora perque la cerimònia era a les 16.30 i el pitjor de tot, no vaig fer cas a la Mamamoderna, que m'havia advertit sobre els casaments anglesos i el menjar...) tenim com a resultat que quan ens vem entaular estàvem morts de gana!

5. Els brindis: tots entaulats per fi! però ai! en les bodes angleses abans de menjar hi ah els brindis! i no un no, quatre!!! El pare de la núvia, el nuvi, la núvia i el padrí del nuvi. Anem per parts:

A.- El nuvi molt maco! evidentment, va fer referència al "peculiar" estil de vestir de l'Ella (per posar-hi algun adjectiu...) i a com l'havia deixat de banda aquell dia.

B.- El pare de la núvia genial! El pare de l'Ella entre moltes altres ocupacions, és pallasso, així que va fer un discurs divertit i absurd a parts iguals que va fer riure al personal i desaparèixer a la seva dona, que segons l'Ella, cada cop estava mes enfonsada sota la taula!

C.- L'Ella encantadora! Es veu que la núvia no acostuma a fer discursos als casaments (no té veu, vamos), però ella va imposar-lo. Després de donar les gràcies a tots per ser allà en un munt d'idiomes, va cantar una cançó al nuvi!!! Va agafar una cançó tradicional irlandesa i la va versionar fent-nos cantar a tots els cors! Un gran moment que teniu al final del post.

D.- El padrí avorridot. Bé poster pels que no coneixem el nuvi des de fa 20 anys, perque els seus amics reien molt. El cas és que va estar molta estona xerrant i la gent tenia gana (us he dit que no havíem dinat i l'aperitiu era minso?). En Vic va riure molt amb una annècdota sobre com el nuvi havia intentat coure un pollastre al rentavaixelles, però és que el meu marit és molt freakie i aquestes coses li van (des de llavors que no el deixo estar sol a la cuina per si de cas ho intenta...).

6. El sopar: doncs me'n vaig enrecordar molts cops de les paraules de la mama moderna! El sopar consistia en un bufet amb xai, carbassons farcits, un parell d'amanides, boniato i panets. Déu n'hi do potser penseu, però la veritat és que, si més no a la nostra taula, no ens va agradar massa i ens vem quedar amb gana. I el postre eren fresons amb crema (o era nata?), que eren bons, però no se, potser m'esperava un dolç, que els anglesos de pastissos si que en saben, no?

7. El ball: nosaltres ens vem quedar poca estona, les gatxans estaven rebentades i jo més, però prou per disfrutar dels nuvis ballant "The bare necessities" (el cognom del nuvi, i des d'ara de la núvia, és Beard), l'Ella i la Mònica amb un dels seus fantàstics duets, i els músics en directe (en Frankie i en Cieran, que de vegades toquen, i molt bé, als pubs irlandesos de Barcelona).

8. Les gatxans: doncs la veritat és que vem tenir un mal començament ja que no estan acostumades a anar amb vestit, les bambes que duien els anaven una mica grans, i l'Erinn només arribar va fer un aterratge en el que es va deixar part dels genolls (visita a l'infermeria del centre i tirites enormes per decorar encara més les cames. Per cert, de què estan fetes les tirites angleses? hem trigat una setmana a treure les restes!!!). La Maria també va aterrar una estona després, però no va ser tan espectacular. Però després la cosa va anar millorant i es van portar força bé. Fins i tot hi va haver qui ens va felicitar per lo bones que eren... clar que una de les noies que ho va fer és mare de bessones de 20 mesos i sap com poden arribar a ser!

I res, això es tot! Va ser una boda atípica per nosaltres, però la veritat és que molt emotiva i, com podeu veure a la foto, els nuvis eren molt feliços. I això és el que conta, no?


7 comentaris:

  1. jajajaja, no he vist el video, pero llegint el post em sembla que vas ser una molt bona observadora... a mi les bodes no m'agraden gens, així que això que descrius encara menys... però per una bona amiga es fa de tot, oi?

    ResponElimina
  2. Ja veig que vau estar motl entretinguts!
    La veritat és que és tot un mèrit que una anglesa us feliciti el comportament de les peques.
    Jo vaig anar una vegada a una misa a irlanda (em vaig deixar enganyar) i també vaig quedar parada que tot, absolutament tot, el que es va dir i cantar a la misa estava escrit en un díptic que em van donar a l'entrada, vaig flipar!

    ResponElimina
  3. Quina bona crònica.
    El que em crida l'atenció és això dels discursos, aquí a les que vaig no se'n fan gaires, i a mi m'agrada sentir-los.
    I lo del menjar, té tela! Sortir d'una boda amb gana no passa gaire sovint!

    ResponElimina
  4. Aiiii pobreta que va passar gana. hehehe.
    Referent a les maduixes: sí, aquella "aiguatxirri" que li posen és la nata. No tenen ni idea de fer una nata muntada.
    He rigut molt amb la teva crònica guapa.

    ResponElimina
  5. Mama moderna el que dic es cert: vaig pensar un munt de cops en el que m'havies dit! Lo dels discursos em va sorprendre tan pel moment: abans de menjar i amb tothom entaulat, com per lo formal de l'acte.

    A mi les bodes així d'entrada em fan mandra, però si són d'amics doncs ja te les prens d'una altra manera. El que em va agradar (i emocionar) era com se'ls veia de feliços! L'Ella era pura alegria!

    ResponElimina
  6. Això dels discursos ho he vist a moltes pel·lícules i ha de ser un pal important, sobretot si tens gana.
    Al meu marit li ronda de fa un temps provar de cuinar alguna cosa al rentaplats (es veu que és possible), també té rampells frikies, què hi farem.

    ResponElimina
  7. ostres, quina entrada més bona. Bé, totes, que feia dies que feia campana i m'he updeitzat. La meva germana està casada amb un irlandès de Belfast que ha viscut gairebé tota la vida a Escòcia i encara conservo una carta seva on explicava un casament als que els van convidar a Belfast. Allà són força més cutrots i alcohòlics i a les onze del matí fins l'àvia de 80 anys ja anava gat. Però comparteixen el mateix encant gastronòmic i la mania de canviar-te el cognom. Ella no ho va fer i explica que moooolta gent la va mirar malament!

    Petons a tutti quanti!

    ResponElimina