La Maria té un aspecte mes fràgil, és més menudeta, tota delicada, sempre sembla que un cop de vent la desmuntarà, però en el fons es més forta i independent que sa germana. L'Erinn busca continuament algú que la recolzi, algú on ancorar-se, i patia sobretot per ella. Perque de cara a fora sembla la forta, la lider, i sabia d'altres "líders" a les que en la formació de les classes les havien deixat "soles". Però qui ha fet el repartiment sabia perfectament el que es feia. Han creat dues classes a priori molt equilibrades: 20 nens a cada classe amb una mica de tot. I a les gatxans els han posat amigues i amics a les seves classes. No estaran "soles".
Sé que en això he estat una bleda irracional. Que els primers anys les classes es barregen, que això de "soles" es una xorrada, que de totes maneres cada classe és un misteri, i que probablement les meves filles són més fortes del que em penso. Però també sé que per elles anar a l'escola serà un canvi, separar-se de la seva germana un altre i si no haguessin tingut amics a classe n'haguessin afegit un altre. I crec que mai he estat tan conscient de voler evitar patiments a les meves filles. Vull que segueixin tan felices com fins ara!
Això de veure com poc a poc s'endinsen en el món dels grans deu fer patir molt. Però segur que tot anirà bé, els nens quasi sempre ens sorprenen cap a millor!
ResponEliminaAins, això de ser mare és un no parar de canvis!
ResponEliminaNo ets cap bleda,és normal patir per la felicitat dels nostres petits, però sí que és cert com diu la onavis que ens solen sorprendre cap a millor.
Jo per exemple, vaig patir molt quan vaig posar el baby a la seva habitació, ja que aquesta ha sigut la primera separació, 3 metres més enllà, hehehe, doncs ell hi va dormir tan panxo des de el primer dia.
A la nova escola de l'Andreu ens van dir que l'adaptació més gran la fem els pares i crec que és ben cert. Costa molt pair els seus canvis i, de vegades, passem més por nosaltres que ells.
ResponEliminaJo crec que tens molta sort de tenir l'escola de poble que sap el que es fa, que coneix les criatures perquè té contactes amb l'escola bressol i que només té 20 nens a cada classe (sembla que no però 3 o 4 més es noten i molt!).
Estic convençuda que elles ho portaran la mar de bé, ja veuràs que sí!
PD: A l'Andreu l'han posat també amb dos amiguets de la guarde i estem molt contents jeje!
No sé perquè quan hi ha canvis amb els peques a nosaltres s'ens fa una muntanya i després resulta que ells s'adapten d'allò més bé!
ResponEliminaPatim més nosaltres que ells!
Segur que elles s'adaparàn molt bé!
No hi ha res en les teves lletres que em facin pensar que ets una bleda.
ResponEliminaEm sembla el més normal que et preocupin els canvis que afecten a les teves filles.
Jo també estic segura que ho portaran la mar de bé. I també estic d'acord en que moltes vegades els canvis ens fan més por als pares que als propis fills.
És normal començar aquesta etapa amb dubtes però ja veuràs que bé que anirà. Tenen més capacitat d'adaptació de la que nosaltres creiem i jo, personalment, crec que és bo donar-los-hi l'empenta.
ResponEliminaEl meu nen ha acabat P3 ara i vist amb perpectiva t'he de dir que els primers dies són extranys per a tots però un cop passen, els beneficis superen amb escreix la part negativa que pugui tenir.
Pensa que d'alguna manera aquesta separació també els anirà bé. Cadascuna podrà ser ella mateixa amb els de la seva classe, però la relació especial entre germanes no es trencarà mai. Com a professora ho he vist, hem tingut bessones sense cap problema de relació per anar separades a classe, tot i que entre classes i al pati, gairebé sempre van juntes. Fins hi tot vam tenir quatrigèmins cadascun en una classe diferent i tots tan feliços.
ResponElimina