A British weekend

Aquest cap de setmana hem anat a Anglaterra al casament de l'Ella (la que era la nostra professora al grup de ball i una de les madrines de les gatxans) i l'Ed. Ha estat el primer viatge en avió de les nenes i les nostres primeres vacances (bé, minivacances) a l'extranger. Balanç: positiu! Tot i que:

1. Viatge en avió. En marxar semblàvem uns obsessos de la literatura i l'oci infantils: contes, contes de pintar, llapissos de colors, l'ipad i l'iphone del papa carregats de pelis de Disney i capítols de les tres bessones, ninos... només ens faltava agafar el teatre de titelles i ja haguéssim semblat una guarderia ambulant! Però evidentment no comptàvem amb tot. Ens va fallar un punt: l'efecte dels canvis de pressió en les oïdes. Així que la Maria es va passar els 20 minuts de l'aterratge a Bristol plorant a grito pelao. Jo ja creia que la noia del meu costat s'aixecava i li tirava el llibre pel cap...

2. El temps. Qui ha dit que a Anglaterra plou sense parar? mentida!!! segur que els anglesos han fet correr la veu per tal de disuadir els possibles turistes! A 25-30º cada dia, un sol de justícia i només un parell de samarretes de màniga curta per passar 4 dies... això si, els polars, les samarretes de màniga llarga i els mitjons han vist món.

3. El trajecte en cotxe. De l'aeroport a Fowey, el poble en el que ens estàvem hi havia en teoria 2 horetes de cami i el programa de GPS que vem comprar funcionava a les mil meravelles, però... vem triar la ruta "panoràmica" en comptes de la directa ("algú" es va equivocar...). Resultat: 4 hores de trajecte per caminets estrets amb marges altíssims (ni us explico els crits que feia una servidora cada cop que ens creuàvem amb un cotxe), però això si, amb uns paissatges preciosos plens de vaques i ovelles pasturant.

4. L'allotjament. Vem estarnos en un bed & breakfast excel·lent, regentat per una hippy sesentona la mar de simpàtica i el seu marit, una barreja entre el pianista d'ABBA (el de la barba) i el pirata de "L'illa del tresor". Teníem una habitació per 4 molts xula i amb molta llum. Si, amb molta llum. I és que els anglesos no saben el que són les persianes, i a les 5 del matí ja es de dia, així que cada mati a les 6 una servidora ja estava amb els ulls ben oberts esperant a que la família es despertés. Sort que me'n vaig endur un bon llibre...

5. El menjar. Bé, ja sabíem que el menjar no és el punt fort dels anglesos. Si, tenen bons formatges (a mi m'encanta l'Stilton) i els seus dolços tenen fama, però res, on es posi un bon pa amb tomàquet que es treguin els ronyons (un plat que em tenia fascinada de petita quan llegia els llibres de "Las mellizas en Santa Clara" i "Torres de Malory"). Això si, els anglesos esmorzen de fàbula! High cholesterol, però de fàbula! El plat anecdòtic: uns nachos que vem demanar a un pub. Tot picava! començant pels nachos en sí, continuant per la salsa, la carn que duien per sobre, el formatge (suposo que m'ho semblava de lo incendiada que tenia la boca) i els jalapeños que hi havia amagats a dins... vaig veure 3 litres de coca-cola d'un glop!!!

6. La gent. La veritat és que tothom va ser molt amable amb nosaltres i no vem tenir problemes amb l'idioma (cosa que em fa molt feliç després d'anys d'estudiar anglès cual posesa). Això si el to de veu ens delatava... a la que vem arribar se'ls va acabar la tranquilitat a l'hora d'esmorzar. Fins i tot els nens anglesos són més silenciosos!

Del casament ja en parlaré en un altre post, que necessita un espai propi!