Anem prou bé!

Avui hem tingut la reunió de primer trimestre amb les mestres de les gatxans. Cada trimestre hi ha una reunió amb la mestra, però la del primer es fa sempre després de festes, quan els nens ja estan adaptats i les mestres ja poden veure com van a classe.

Hem començat amb la mestra de la Maria i en 10 minuts ja ens ho havia explicat tot. La Maria és una nena molt curiosa, espavilada, xerraire, força cul inquiet a classe, treballadora i perfeccionista (fins al punt de dir que no sap fer una cosa quan sospita que no la farà tot lo bé que creu que s'ha de fer). Es fa amb tots els nens i nenes de la classe, però busca a les nenes més tranquiles per jugar perque és el joc que li va a ella. I és mooooooolt tranquila a l'hora de fer les rutines, va al seu ritme, però si les va fent. El que més m'ha agradat és que segons la seva mestra la paraula que la defineix es feliç: quan arriba al matí sempre ho fa amb un somriure (al seu ritme però amb un somriure) i dient bon dia a tothom.

Amb la mestra de l'Erinn hem estat més estona i és que la nena és més complexa que sa germana. La mestra diu que és molt espavilada, que s'interessa per tot i sempre està molt atenta a les explicacions i sobretot als contes. Tot ho entén, té molta capacitat per relacionar temes i té un discurs molt elaborat (que m'ho diguin a mi...). És una nena molt "escolar" en el sentit que li agrada fer els treballs que lo demanen. També es relaciona sense problemes amb els seus companys, tot i que té els seus preferits, sobretot la seva Aina, que és la seva millor amiga des de l'escola bressol. Però a l'Erinn li costa seguir les rutines, s'encanta, se li han d'anar repetint les ordres d'una en una perque les faci o si no s'atabala i no ho fa. És gelosa i li agrada ser el centre d'atenció, però també és molt carinyosa i necessita que l'abracin i li facin mimos tant com abraçar i fer-los ella.

Així que hem sortit contents. Tenim dues nenes sanes, despertes, amb ganes d'aprendre i coses per millorar. Quan veiem com van creixent felices, amb aquesta il·lusió que demostren per tot, la veritat és que ens sentim molt orgullosos. Aquest punt de vanitat que els pares tenim quan ens diuen que tenim uns fills macos i espavilats, avui s'ha disparat!