Fa un temps, ja ho vaig comentar aquí, una mare de l'escola es queixava dels nens marroquins, concretament d'un que era fill d'uns veïns seus i aniria a l'escola amb els nostres. La frase va ser "i aquest nen què li apota al meu?". Jo vaig contestar-li tot el que creia que aquell nen li aportava, que de fet crec que tots els nens s'aporten coses els uns als altres, tan bones com dolentes, però fins i tot les dolentes poden resultar bones si es saben explicar (crec que m'estic embolicant). Bé, aquell dia em vaig emprenyar molt i des de llavors amb aquesta mare bàsicament parlem del temps, però aquesta idea de "l'aportar" suposo que se'm va quedar rondant pel cap.
L'altre dia al parque vem coincidir amb la N, una nena que va a classe amb una de les meves filles i filla d'immigrants. Aquest nena té molt bona relació amb l'Erinn: és molt carinyosa i a ma filla li agrada que la mimin, així que ha trobat una amiga ideal. Doncs la N estava jugant amb la sorra i de sobte va cridar "veniu aquí si us plau!" a les meves filles i a un altre nen que estava amb elles, "veniu ja, que farem un castell de sorra". Així, tal qual. Amb un accent impecable. I em vaig posar molt contenta. Vaig desitjar que aquella mare hi fos per poder-la sentir. Que veiés que tots aportem alguna cosa a tots, tots hi sortim beneficiats. Potser hi ha llocs on la integració entre cultures és difícil i és cert que les mares marroquines van en bloc a la nostra escola i poques vegades s'aturen a parlar amb les que no ho som. Però ho fan menys les mares que les àvies, i com veiem encara ho fan menys els nens. Així que la integració funciona. Al meu poble funciona. Només és qüestió de temps. I de ganes!
Tema "peliagudo". Jo penso que per començar hauríem de saber donar una oportunitat als altres, no és fàcil per a ningú haver de marxar del seu entorn per anar a un altre (moltes vegades força hostil)per començar una vida nova. Moltes vegades estem plens de prejudicis que no ens deixen obrir-nos als altres i veure que també ens poden aportar coses.
ResponEliminaPer altra banda també penso que hi ha cultures força tancades que posen les coses molt difícils. Hi ha gent que ve i que ni s'integra ni li interessa integrar-se.
A les escoles com a mestre m'he trobat mares marroquines encantadores que em portaven pastissets fets per elles mentre estava embarassada com m'he trobat pares que no han volgut venir a parlar amb mi perquè era una dona. Pares que volien que els seus fills estudiessin perquè era el futur com pares que no ho volien perquè pel dia de demà el que volien eren unes filles que fessin de mestresses de casa i ja està perquè les dones naixem per això...
Però tot i aquestes diferències per sobre de tot hi ha la qualitat humana i el respecte cap als nens. Un nen petit és un nen petit aquí, al Marroc o a la Xina. Ells no saben de colors, de cultures ni de res. Ells s'estimem perquè són amics i perquè es cauen bé i ja està. Aquesta innocència és preciosa i crec que els adults no tenim dret a trencar-la fent comentaris poc adients com el d'aquesta mare.
A mi em dóna ben igual que el meu fill jugui amb un nen d'aquí com un d'allà o més enllà. Només em fixo en si ell està feliç amb aquell nen i pot treure coses positives. La resta m'importa ben poc.
Ala, ja tens el discurs del dia jaja!
Esther si, evidentment hi ah de tot a tot arreu, però veure que com més jove és la generació més s'integra és una bona senyal. Els nens com dius no entenen de colors ni de cultures i és aquí on la integració pot arribar. Jo vull que les meves filles vegin que hi ha moltes llengües, cultures i colors al món! Que vegin que tots som diferents i tots podem ser amics
EliminaEstic d'acord amb tot el que dieu. Jo, per exemple, trobo que una de les coses bones de dur als nens a una escola pública és que poden conèixer gent de tota mena, cosa que a casa és més díficil que els hi poguem oferir..nosaltres som d'un entorn social i cultural concret i probablement les nostres amistats també. Jo tinc molt bona experiència d'haver conviscut a l'escola amb gent diferent.
ResponEliminaExacte! "Vive la differénce"!!!
EliminaA, i això de "que m'aporta aquest nen", és una expressió que demostra un nivell de la paia que tela...:P
ResponEliminaCoincidexio amb l'Anna amb que aquesta pregunta ja incòmoda d'entrada! Quines coses de dir, no?
ResponEliminaAl meu poble hi ha dos coles, el públic i el privat. Nosaltres hem escollit el públic per varies raons, però sí que m'he hagut de sentir a dir la frase de gent que no hi està a favor perquè "hi ha més nens de fora".
Jo penso com tu, tot i que de moment no m'he trobat encara amb la convivència diària de la meva filla amb aquests nens. No tot és fàcil, però si les coses s'expliquen bé i hi ha integració, poden aportar molt.
La gent veu el que hi hagi més nens de fora com un problema. Igual que el fet que hi hagi nens amb discapacitats. Per mi és un plus, perque hi ha coses que no s'aprenen en els llibres, sino convivint, i amb la diversitat s'aprèn molt més!
EliminaOstres, és un tema complicat. A mi em preocuparien més els fills d'aquesta mare (pel nivell de intolerància que poden transpassar a la resta de nens) que no pas els nens immigrants!
ResponEliminaJo aquest any estic a P5 i tinc 4 nens extrangers (súper ben integrats, amb un català perfecte, inclús les mares) però tinc algunes alumnes que diuen "no t'hi acostis, és moro". Això vé dels pares, un nen de 5 anys no té aquests pensaments! Em fa molta vergonya aliena sentir aquests comentaris...
Si noia, vergonya aliena! ës molt fort que els pares pensin això i a sobre ho comentin davant dels nens!
EliminaNo m'estranya que el tema et quedés rondant pel cap. Realment la pregunta ja diu molt d'aquesta dona, i és molt insultant pq és com dir "aquest nen no té res de bo". I com diu l'Esther, per damunt de tot hi ha la qualitat humana i el respecte pels nens. I per les persones en general. Actituds com la teva fan possible que la integració funcioni, me n'alegro que al teu poble vagi millorant amb el temps.
ResponEliminaDe fet jo no se de problemes d'integració al meu poble, tot i que veus com la d'aquesta senyora se'n senten varies. Esperem que els nens segueixin mantenint la inocència de la que parla l'Esther i vagin creixent en aquest bon clima!
EliminaSi noies, la senyora en qüestió va quedar ben retratada, i ara m'explico algunes de les actituds del seu fill. Com diu la Mireia la nostra actitud és la que després prendran els nens.
ResponEliminaLligat amb el tema de la diversitat, a les classes de les meves filles hi ha nenes amb necessitats especials (casualitat que són tres nenes) i de bon començament les mestres ho van comentar als nens. Resultat: la resta de nens i nenes les ajuden amb les tasques i fan perque tirin endavant amb la classe. Ahir l'Erinn em deia tota contenta que una d'aquestes nenes "ja no és petita, ara és mitjana perque ja sap els noms de tota la classe".
Com diu l'Onavis, quan les coses s'expliquen bé és quan poden funcionar.
Està clar que els nens són nens, blancs, negres, grocs o de qualsevol color. I que tots poden aportar, però poden aportar sempre i quan els pares estiguin disposats a que el nen s'integri.
EliminaM'explico: els meus nens van a la concentada, i a la classe de la Maria hi ha un nen d'aquests, i sí, parla el català perfecte, però l'any passat els seus pares no van participar en el regal que vem preparar per les senyoretes (ja no dic econòmicament, ja dic al treball manual" que ens currem els pares per les mestres) és més, el nen va acabar el curs uns dies abans que tots els altres perquè marxaven de vacances al seu poble.
Aquell nen no va poder participar del concert de final de curs que tant va assajar amb tots els altres nens de la classe, aquell nen no va poder donar els regals per les seves senyoretes junt amb els seus companys.
Aquest nen tampoc va a cap excursió amb la resta de la classe.
La discriminació, en aquest cas, ja la porta desde casa, els seus pares ja el fan ser diferent.
Vull dir que estic molt d'acord amb l'Esther, i hi deu haver de tot, com a tot arreu. Però la meva experiència discrepa del que expliqueu vosaltres, clar que només puc parlar d'aquest cas en concret.
Si, Ester cada cas és diferent, però dóna la sensació que cada generació està més integrada i que si ve els avis no s'integren gens, els pares ho fan una mica més i els fills més, així que crec que tot es qüestió de temps. Potser és que soc molt optimista. O potser és que en ser un poble petit la integració és més fàcil.
EliminaTenim l'exemple de la immigració que va arribar a Catalunya des d'altres parts de l'estat espanyol: la meva àvia mai va parlar català, mon pare l'ha parlat sempre, no n'hi va quedar una altra en un poble on ho feia gairebé tothom, però no li demanis que l'escrigui, i jo el parlo i l'escric, és la meva llengua. Evidentment els temps són uns altres, la cultura és molt més diferent, però ja et dic, soc optimista!