Llegeix que llegeix

Un cop vaig llegir no sé on que algú havia dit en alguna altra banda que no podem fer que als nostres fills els agradi llegir, que han de ser ells qui triin, qui vegin si un llibre els transporta, els fa somniar, els diverteix. No, no podem. Però si podem fer trampes perque acabin caient en el forat. I jo en soc molt de tramposa!

La supertrampa és anar triant contes ben xulos, que tinguin molt bones històries o amb il·lustracions que puguin atraure-les. Així que entre el tió, els reis i l'aniversari la biblioteca ha augmentat considerablement. Les darreres adquisicions són "De que fa gust la lluna", "El grúfal", "Perdut i trobat", "Amunt i avall", "La sopa de carbassa", "Els mesos de l'any" i "El conillet blanc". Històries xulíssimes que tenen a les gatxans enganxades i que em donen la sensació de que la trampa està funcionant.

"De que fa gust la lluna" és un conte preciós de l'editorial kalandraka (s'està convertint en la meva editorial preferida) que, gràcies al boca-orella i als regals, s'està convertint en un best-seller a les classes de P3 del meu poble. De fet la setmana passada a l'escola van dedicar la setmana a tractar el còmic i els cursos d'infantil van treballar aquest conte.

"El grúfal" m'ha donat una alegria aquest matí. Ahir a la nit va ser el conte triat per explicar-lo abans d'anar a dormir. Aquest matí l'han volgut portar a escola. I quan el meu pare l'ha vist i li ha preguntat a l'Erinn què era un grúfal ella ha respost "Un grúfal és un grúfal i tothom sap com és". M'ha emocionat. Si voleu saber per què mireu aquí.

I vosaltres? quines són les darreres trampes que els hi heu posat als vostres fills?

P.D. Que consti que en aquesta conspiració no estem sols. Amics i família ens hi estan ajudant. Sobretot mon germà i la meva cunyada, la Laura, que a més de ser mestra d'educació infantil és una tieta genial!