La meva xarxa

Fa un temps vaig comentar que estàvem fent un grup prou maco de mares i pares al parque. Ens hi trobàvem quan sortíem de l'escola bressol i a l'estiu vem canviar-lo per la piscina. La majoria dels nostres fills van junts a l'escola "dels grans" i la relació ha continuat. Be, no, s'ha consolidat i s'ha incrementat. Ara som una mena de xarxa. No arribem a ser una comunitat de criança dels nostres fills ni molt menys, cadascu s'encarrega dels seus, però si que fem com de "tiets" de la resta.

I mira que som diferents entre nosaltres! però vivim el mateix moment, compartim bona part del nostre dia a dia, una de les parts més importants, i això ens uneix per sobre de caràcters i maneres d'entendre la maternitat, això i el respecte per les nostres diferències.

La setmana que ve i l'altra tinc classes cada tarda. L'any passat la solució amb les nenes hagués estat que els meus pares canviessin els horaris de rutina per anar-les a buscar a la sortida d'escola, de manera que no haguessin tingut parque i s'haguessin passat les tardes a casa, més d'un dia mirant la tele. S'haguessin hagut d'encarregar de dur-les a musica i a la piscina o hauriem renunciat a que hi anessin durant aquests dies. Però ara les coses són molt diferents: els dies d'extraescolars en Víctor plegarà 15 minuts abans per arribar a temps de recollir-les i dur-les allà on toqui. I els altres dies les mames parqueres les recolliran, els hi donaran el berenar, les duran al parque i en tindran cura fins que el seu pare arribi. I així ho fem molts dies si una mare té reunió o metge, si un pare no pot arribar perque ha tingut pana amb el cotxe o si hi ha qualsevol altre contratemps.

I estic molt contenta i orgullosa d'aquesta xarxa de mares i pares. La meva xarxa de seguretat.