Aquesta setmana hem decidit que ja no hi ha més biberó i que les gatxans es prenguin la llet amb una tassa. No hi ha hagut massa problema, elles tenien el tema ja dominat i senzillament prenien biberó per comoditat meva: els el donava i mentre se'l prenien jo preparava la roba que s'havien de posar, mentre que ara he d'estar més o menys a sobre d'elles, vigilar-les que no es tirin la tassa per sobre o que no comencin a jugar a "guerra de llet".
El cas és que ho vaig comentar al parque i la mare del "nen que tot ho fa sempre abans, millor i més depressa que els demés" em va fotre la bronca: com pot ser que hagis trigat tant? el meu nen ja fa més d'un any i mig que no pren bibe! I jo excusant-me: no, si era pura comoditat meva, ho reconec. Però que cony! per què m'he d'excusar? osti ni que tinguin 20 anys!!! si, ja se que el xumet i el bibe no son recomanables, que poden deformar el paladar i les dents, causar problemes en la parla... però sincerament, tant afecta un bibe que tenen durant 5 minuts a la boca (les meves se'l prenien a velocitat ultrasònica)?
D'on ens ve aquesta mania de fer-ho tot abans? Tinc la sensació que anem tots a 200 per hora i que fem créixer les criatures més ràpid del que toca. Que quan arriben a una etapa de seguida volem que arribin a la següent. Que necessitem que siguin mes grans del que són. I jo vull disfrutar totes les etapes, vull que passin poc a poc. Que per aquí ja no hi tornarem a passar!
Sí! Quanta raó! M'ha recordat un post que vaig fer fa temps al respecte! (http://aprenentasermare.blogspot.com/2010/03/els-volem-fer-mes-grans-del-que-son.html)
ResponEliminaRecordo que quan la petita tenia pocs mesos em preocupava molt tot el que em deien i feien auqestes mares aventatjades. Ara ja no m'obsessiona tant, però tens raó que no cal donar tantes excuses sobre el que fem amb els nostres fills!
Petons!
Totalment d'acord. Jo també estic tipa d'entomar minisermons de mares perfectes cada cop que anem al parc i les nenes, quan comencen a estar cansades, em demanen el xumet.
ResponEliminaPassava per aquí...
ResponEliminaCrec que hi ha molta mare competitiva que potser només presumeix del que pot, del que no pot segurament s'ho calla.
Crec que s'ha de tenir seny i tenir en compte que tot té un marge de temps que va del "massa aviat" al "massa tard" i mentre no ens passem en els extrems tot estarà bé i el món no s'acabarà.
Amb el tema del biberó, recordo que el meu nen va veure la llet en got bastant aviat, però com que vam enganxar un estiu molt calorós i en got bebia poca aigua, va seguir prenent-la en biberó bastant més temps i encara recordo la cara de pena que posava la meva cunyada...
Salutacions
Gemma
Onavis ha llegit el post. Si noia, ja és això. Jo m'hi he trobat des del començament i ara seguim igual...
ResponEliminaTina es que ja et val, encara amb xumet... ;P
Gemma pots passar sempre que vulguis com si fossis a casa teva! Segurament és això que dius que presumeixen d'allò que poden... però mira que són cansinas eh!!!!
A mi el que més m'agrada d'aquestes mares "abançades" és la cara amb la que et miren, rotllo: "uf, què fa aquesta".
ResponEliminaCom dieu molt bé, cada criatura té el seu "tempo" i s'ha de respectar.
PD: Com a logopeda et dic que el xumet i el bibi només deformen les dents i el paladar si es fa ús de manera molt continuada, la clau és que no facin la pipa amb el dit.
Petons
A mi la veritat és que m'agrada sentir les opinions de la resta de la gent (les que són de bon rotllo clar) ara que després faig el que em dona la gana.
ResponEliminaPassar-ho malament no ho he passat malament per pensar si feia això ara o després perquè sempre he fet les coses molt convençuda i que m'anessin dient!
Això sí, amb el tema "pit" he hagut d'escoltar cada una... Hi ha moment que semblava una criminal de guerra perquè donava biberó però bueno, hi ha gent de tot tipus i per sort no tothom és igual.
De tota manera m'he adonat que jo també opino i dic la meva i ho faig de manera inconscient, eh¿? No sé, tracto de no ficar-me però potser per alguna mare sóc una plasta jaja!
Quin món el de la maternitat!
tens tota la raó!!!! i sobretot en aquest temes tothom sap més que els pares... jo amb la primera vaig ser molt inflexible... ara amb el segon potser massa tolerant, però com tu dius, tot arriba. El meu encara pren bibi al matí per esmorçar i te tres anys. Després de l'estiu en parlarem. Ara ni penso. Mil petons!
ResponElimina