dilluns, 4 de juliol de 2011

El goma-gate



Soc una mala persona: soc orgullosa que ni el Sr Darcy, venjativa i força cabronceta. I si em toquen les meves filles ja ni us ho explico... Dicho lo cual paso a relatar los hechos...

Divendres tarda. Ja marxàvem de l'escola quan se'ns acosta la mestra per preguntar a l'Erinn si havia tirat al water la goma del cabell de l'M. Fins aquí tot normal. A veure, no és normal tirar una goma del cabell al water, em refereixo a que és normal que la mestra vingui a preguntar-ho. El que ja no em sembla tan normal és que vingui acompanyada de la nena en qüestió, de la seva mare (també mestra a l'escola bressol) i de la seva àvia!

L'Erinn va dir que no i que havia estat una altra mestra la que l'havia tirat al riu (traducció: la mestra havia tirat la cadena i la goma havia anat al riu). Aleshores li pregunto jo i la nena segueix negant-ho. Aquí ja va començar l'acoso i derribo de la criatura i de la seva àvia, mentre la mare s'ho mirava complaguda. Resultat: l'Erinn es va posar a plorar, jo la vaig agafar a coll i els vaig dir que no s'amoïnessin, que dilluns els duríem una goma pel cabell sustituta.

I dit i fet. Dilluns vem triar la goma més queca que vem trobar a casa (és l'estil de la nena en qüestió), una de rosa amb una Hello Kitty, i la vem dur a l'escola. Com no hi havia la motxila de la nena penjada al seu penjador li vaig preguntar a la mestra on li podia deixar. La mestra em va dir que no calia que ho fes, però davant del meu "si que cal!" i la meva cara va callar i em va dir que li donéssim directament a la nena. Va venir i va acompanyar a l'Erinn perque li donés la goma. La nena primer va dir que no la volia perque no era com la seva, però quan va veure la Kitty va acceptar. La mestra li va fer donar les gràcies i l'Erinn (sense que jo digués res) va respondre "de res" la mar d'educadeta.

Potser no hauria d'haver-ho fet? segurament. Va ser una rebequeria? segurament. Aquesta no és una lliçó que hauria d'ensenyar a les meves filles? segurament... Jo sabia que no calia tornar-li la goma (la mare a la tarda m'ho va dir... tot i que si no calia a que cony venia l'interrogatori de divendres?), però era una qüestió d'orgull. Havia de fer-ho o hagués rebentat! Havien ferit a la meva nena i quan em passa això soc una mare lloba. I havien menyspreuat la meva autoritat com a mare (qui cony es pensava que era aquella iaia???). No em molesta que la mestra renyi a les nenes, al contrari, quan fan alguna malifeta a l'escola crec que és la seva obligació, igual que ho faig jo quan estan amb mi. Va ser aquella mena d'escamot d'afusellament que la va acorralar el que no tolero. Que a mi niña solo la hago llorar yo!

6 comentaris:

  1. Carai amb la família de la nena M!! Jo crec que tot plegat s'ha fet una bola, la família de M va fer acoso i derribo a la pobre Erinn perquè volien un culpable com fos i tu et vas sentir atacada i és del tot normal.
    Jo també sóc de fer aquestes coses, pensar "no vols una goma, doncs té goma!"
    Vaja, que hem de seguir l'imne de la Esteban: yo por mi hija MA-TO!

    ResponElimina
  2. Quines coses, potser no n'hi havia per a tant com per que vingués tota la família a renyar a la teva nena. Crec que jo hagués fet el mateix.

    ResponElimina
  3. T'he deixat un comentari i s'ha esborrat :-(

    Bueno, bàsicament et deia que li hauries d'haver tornat la goma a la iaia i posant-li a la boca!

    No entenc que hi hagi gent que es dediqui a tractar així els nens que no són seus. Segur que arriba a ser la nena aquella la que llença la goma i aleshores tu series una exagerada.

    A mi em passa tot sovint amb l'Andreu que hi ha gent que el tracta com un nen gran i, fins i tot, m'he trobat amb gent desagradable amb ell i el meu fill vale que és un trasto però coi, que té tres anys!

    Hi ha gent per tot...

    ResponElimina
  4. Quina història! No m'imaginava això d'haver de lidiar amb les iaies, i veig que n'hi ha de armas tomar!!
    Molt ben fet!

    ResponElimina
  5. Ufffff la gent.... A mi m'esgoten, la veritat! I no parlem de les iaies metomentodo o de les mares perfectes....
    Tens raó, quan es tracta de que estan ferint nostres no es pot consentir! Vas fer molt bé, segur que u. Altre dia la senyoreta para abans els peus a la iaia, a la mare i a la nena.
    Quan toca s'ha de renyar, però quan no toca NO!

    ResponElimina
  6. Em sembla fatal que fessin plorar a la teva nena d'aquesta manera.
    Estar clar que no tenien ni idea de que havien topat amb una mama lloba en tota regla. hehehe. ole ole ole

    ResponElimina