Per si us veu perdre el 30 minuts d'ahir us passo l'enllaç. Tracta sobre l'educació a Corea del Sud, de com han passat de tenir unes taxes d'analfabetisme del 70% a ser el país del món amb el major percentatge d'universitaris. Sincerament, m'estimo més que les meves filles no arribin tan lluny en el sistema educatiu i passin la tarda al parque, jugant amb els amics o amb nosaltres o tocant-se els nassos a casa.
I el dia va passar
Fa 11 anys
Completament d'acord. És estrany que tinguin uns resultats tan bons perquè a la llarga el seu estat físic i psíquic ho deu pagar. M'imagino els mals d'esquena i problemes de cervicals per estar tot el dia fent colzes. I tenir uns pares així de durs...! La ciutat que es veia també era ben lletja, tota plena de blocs de pisos apilotonats...També s'ha de veure si el cas d'aquesta família és representatiu! (ja ho sé que van dir el percentatge i era elevat). Avui els hi he dit als alumnes que tenien sort que no els posés deures per 3 hores! Petonets!
ResponEliminaNo le vist però imagino per on va el tema. Totalment d'acord amb el que dius i, de fet, l'entrada és una mica complementària amb la de la mare de l'altre dia, oi? Mira, jo que mengin bé, que siguin feliços i que aprenguin allò que els interessi...no?
ResponEliminaConxi i els problemes psicològics, que no seran pocs! I tant que tenen sort!
ResponEliminaExacte Anna, sobretot que siguin feliços!!! Entenc que la cultura de l'esforç és important, de fet sempre li he agraït a mon pare que ens la inculqués de petits, però sense perdre el nord, sense deixar de pensar que la vida són moltes altres coses que treballar.
No el vaig veure, diumenge, el 30 minuts i ja vaig llegir que era força interessant.
ResponEliminaGràcies per l'enllaç, si trec una mica de temps m'hi poso!
He vist un trocet (de moment no he pogut més) i estic per contractar un d'aquells soldats per la meva classe jaja!
ResponEliminaDe debò, a mi això em sembla directament maltractament a les criatures. Una cosa és ensenyar a esforçar-se i a ser responsables i altres exigir-los coses que no em semblen ni normals.
Pobres nens!
No he vist el programa, però he conegut un parell de sud-coreans i la veritat és que la pressió per estudiar és bestial.
ResponEliminajo ni vaig voler mirar-ho. Se una mica del tema, i em feia por patir per les imatges... com ve dius, jo no voldria pas aquest sacrifici pels meus. Una abraçada
ResponEliminaDoncs si podeu veure'l no us el perdeu. Si que fa patir, però crec que resulta molt eloqüent de fins on pot arribar aquesta societat de la competitivitat.
ResponEliminaHolaaa! He picat l'enllaç ara mateix i ja no està! Alguna cosa haurà passat... Quina llàstima! :S Gràcies de totes maneres! Muaks
ResponElimina