El gran dia

Demà és el gran dia. Demà les gatxans fan 4 anys. Crec que cap aniversari m'havia emocionat o afectat tant com aquest. O potser si i ja no ho recordo. Fa dies que estic histèrica per tot fins al punt de tenir fatal l'estómac (nota mental: un dia he de parlar de la relació entre cervell i sistema digestiu...). I no només pels preparatius, que són uns quants: demà duran un pa de pessic a classe cadascuna (made in àvia), dissabte farem una festa amb una bona colla d'amics (no dic quants o l'Esther es negarà a venir... ;P)... sinó també perque veig com se'm fan grans i definitivament ja han deixat de ser uns bebés. Ara són nenes (mitjanes que diuen elles), que juguen, xerren, pregunten, s'enfaden, et renyen, estimen, ploren. Segueixen depenent de mi, bé, de nosaltres, però tenen una vida apart cada cop més rica.

Elles també estan emocionades i contentes. Demà els donarem els regals: un moble per posar els contes a l'habitació i... un ram de flors a cada una! El moble és perque, per una banda, els reis han dut moltíssimes joguines i estem una mica saturats i, per altra, perque el nombre de contes ha augmentat de manera espectacular (i que no pari) i ja no ens hi caben al racó del menjador que els hi tenim destinat. Els rams no té cap altra raó que el fet que elles en volen un. Des del primer moment que els vaig preguntar què volien. I m'ho van dir tan convençudes i il·lusionades que demà a primera hora del matí tindran el seu ram de flors.

Així que demà tocarà emocionar-se encara una mica més, recordar quan em van posar aquelles dues miniatures embolicades en paper de plata a sobre, quan per fi vaig poder fer-los un petó sense haver d'amagar-me de les infermeres, quan van fer la primera rialla, quan van començar a caminar... i pensar en tot el camí que les ha portat a ser les nenes intel·ligents, divertides, simpàtiques i carinyoses que són ara. Perque són autènticament meravelloses! I no és passió de mare!