Love is all around

Fa dies, la Núria parlava de l'amor als fills, de si s'estimen tots per igual, de si està mal vist dir (i fins i tot pensar) que n'estimes un més que l'altre. I avui l'Onavis parla també d'estimar, d'estimar fins el punt de deixar llibertat als fills, de no sobreprotegir-los per molt que ens costi.

I des que vaig llegir el post de la Núria que aquestes idees em volten pel cap. Primer sobre l'amor als fills, un amor que si, ja se que sona a tòpic, però és així, com deia un amor que és total, que barreja admiració, orgull, adoració, que és incondicional i que està per sobre de tot. Que és total com deia la Núria. Que fa que m'estimi a tot aquell que estima a les gatxans, que se n'adona de lo "estimables" que són. Que fa que m'emocioni (jo és que soc una bleda...) quan les miro.

Segon sobre si s'estima més un fill que l'altre. No puc parlar per tothom, però en el meu cas puc dir que en algun moment he arribat a pensar-ho, però que ara tinc clar que no, que les estimo per igual, però si que de manera diferent. Com s'entén això?

Amb l'Erinn tenim un amor mediterrani, una passió visceral, ens adorem de la mateixa manera que ens tirem els trastos. Tenim una tarantela italiana de banda sonora vamos! I va ser instantani, de seguida ens vem enamorar. Amb la Maria en canvi tenim un amor més reposat, més tranquil, sense grans mostres d'efusivitat. L'hem anat treballant mica en mica i ara puc dir que és tan fort com amb sa germana. L'Erinn i jo ens fem 2738475197345 petons al llarg del dia, però un sol petó de la Maria té el mateix significat i la mateixa força que tots ells. Recordo la seva primera mostra de carinyo incondicional com el més gran dels tresors, crec que mai oblidaré aquella carícia i aquell petó.

I finalment la sobreprotecció. Ains, que difícil és no passar-me! Com m'agradaria que no els passés mai res dolent, que sempre fossin felices, mai res les amoïnés. Però no pot ser, la vida no és així i si ho fos tampoc ho seria: no sabríem que som feliços perque no hauríem conegut una altra cosa. El millor que podem fer és donar-los recursos per superar la frustració, la tristesa, el disgust, perque en tindran una bona colla de disgustos! És molt difícil, o si més no a mi em costa molt, però s'ha de fer. Com bonament es pugui. Jo vaig fent sobre la marxa. En això, com en la majoria de coses és com funciono, no soc de llegir i planificar. I segons em trobo vaig tirant. Només vull sempre que tinguin clar que soc aquí, que les estimo i que això és incondicional. I per sempre.