dimarts, 2 de setembre de 2008

El retorno



Doncs ja som aqui! Diumenge vem arribar de les vacances i aquests dies estem de readaptació, que potser no és tan dura com el jet-lag de la Mipe però déu n'hi do!

Les vacances han anat psè. A Alins vem estar molt bé, les habitacions de casa l'Elvira i el Josep Mª van superar les meves expectatives tot i que ja eren altes, vem retrobar amics que feia molt de temps que no veiem, vem xerrar, riure, plorar... però me n'he adonat que la vida passa i molts cops se'ns emporta per davant. És allò de que "quien no lo sepa ya lo aprenderá deprisa, la vida no para, no espera, no avisa". M'he trobat amb l'ex de la meva amiga Maria amb la seva nova parella i per mi ha estat més dur del que em pensava. Em bloquejava cada cop que els veia i em sentia com si estigués actuant, intentant ser amable i fer veure que no passava res. No sé, una sensació molt rara. Per altra banda, una altra parella tenia problemes i vaig fer de confessora i tot plegat crec que em va superar. El cas és que una tarda vaig petar i em vaig posar a plorar com una bleda i plorava i plorava. Crec que feia molt de temps que no estava tan trista, era una sensació d'enyor, de pena pels temps passats. Em dol haver perdut una part de la meva vida i tinc la sensació de no haver fet res per evitar-ho d'haver-la deixat de banda.

A Saragossa doncs encara més psè. La Expo una autèntica decepció: cues llarguíssimes per veure els pavellons, pavellons molt cutres (els que no hi havia cua), calor, gent molt mal educada... La veritat és que hi ha cops que em fa vergonya formar part de la humanitat: quina part de la frase "no feu fotos, ni filmeu, ni doneu cops a les peixeres" és tan difícil d'entendre que el 80% de la gent no en fa ni cas? No sé, crec que se m'escapen els motius que tenien per anar-hi de molta de la gent que corria per allà. Dels pavellons ens van agradar Japó (després de gairebé hora i mitja de cua), Holanda, Dinamarca, Mèxic, Suïssa i para de contar. L'espectacle de l'iceberg molt obvi (quiero ser transgressor y na de na) i el del Hombre Vertiente no el vem poder veure. L'aquari estava bé, però encara no hi havia els cartells explicatius i com he dit la gent era per matar-la. Potser és que soc una mica rara (vaja, segur que ho soc).

Així que ja veieu, unes vacances una mica rollo, però tot i això m'ho he passat força bé, he tingut els meus moments bons: els viatges en cotxe (en Víctor es un gran company de viatge quan està despert), els banys a la piscina amb les nenes i amb l'Alba, la seva cosineta de 5 anys (una autèntica fan de les princeses Disney i alhora de les tortugues Ninja), les sortides amb en David i la Bea, els cosins de'n Víctor i pares de l'Alba (molt macos), les converses després de sopar i sobretot una estona en família al jardí de casa els tiets de'n Vic... Vaja, moments que podem passar perfectament a casa. Home sweet home!











Per veure més fotos heu d'anar a l'àlbum de la Maria i la Erinn a flickr.

6 comentaris:

  1. Hola guapa, bienvenida!!!

    Jo, no he entendido muy bien una cosa del ex de tu amiga, que te daba pena que esté con otra chica?

    Bueno imagino que el asunto tendra su miguilla ;)
    Yo también me puse nostálgica con mis amigas ayer, y es que nos hacemos mayores!

    De todos modos creo que habéis pasado muy buenas vacaciones, y tus nenas son guapisisisisimas y muy mayores
    Ah yo tambien estuve en la Expo,el finde del 22 al 24, estabas por alli???
    A mi más o menos me gustó, no todo claro.
    Comparto tu opinion del Iceberg, era muuuuuuuy surrealista y agorero

    Creo que os perdistéis lo mejor, el Hombre Vertiente.

    Petonets!

    ResponElimina
  2. hay nenita!!!Aixo de les vacances...jo igual.M'he discutit amb el meu germà i gairebé no ens parlem i la meva sogre ha tret el "pitjor" de si,vamos,que vol la nena com una nina,pero ...que es aixo d'ajudar??SI veu que portem 4 nits sense dormir,que ni migdiada!perque la nena enyora el seu llitet..tan dificil es quedar-se amb ella 30 minuts que els papis dormim una mica,que estem de molt mal humor???ah no!si tu estas al pis d'adalt,jo me'n vaig al de baix per no senitr els plors i fer migdiada i al reves.AIIINNNNSSS!!!i mil coses mes!

    ResponElimina
  3. Per cert!!jo tambe tin blog..si vols entrar...
    http://emmaylacajadepandora.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. Ai nena, si es que la vida és així...el temps passa i algunes coses canvien però no et pots culpar perquè, de vegades, les coses ens toquen però com a simples espectadors. Què pots fer tu davant d'una parella amb problemes o davant d'un canvi de parelles? res...

    De tota manera la vida s'emporta moltes coses i et porta moooltes d'altres. Fa uns anys qui t'anava a dir que passaries les vacances amb un marit que t'estima i unes precioses nenes que t'adoren?

    Lo de l'expo es que ja ho havia escoltat però bé, sol passar que aquestes coses anunciades a bombo i platillo després no són tant...

    Res, ara a tornar a agafar el ritmillo de la rutina i ja veuràs com, fins i tot, d'aqui uns mesos enyores les vacances pse pse jeje!!

    ResponElimina
  5. Amarbe, no, me daba pena la situación, que mi amiga no estuviera allí, que las cosas no fueran como antes. Él que esté con quienquiera, ya le ha costado encontrar a alguien que le aguante! Nosotros llegamos a Zaragoza para sustituirte je je llegamos el domingo 24 y fuimos a la expo el martes y el sábado siguientes. Mi suegra estaba de voluntaria en el hombre vertiente y también me dijo que estaba muy bien.

    Emma al vespre em passo pel teu blog. je je t'hem enganxat, eh!!!!

    Esther si tens raó, si ens ho hem passat bé i lo important és estar junts, però tinc la sensació que m'ho hagués passat igual o millor a casa!

    Petons guapes!!!!!

    ResponElimina
  6. Ei,ya de vuelta!!!!Bienvenida!!!!
    Que guapas están las nenas y veeeenga crecer!!!!Ya nos contaremos las holidays más detenidamente.
    Besotes!!!!!!

    ResponElimina