Moltes felicitats!!!

Avui en Vic fa 33 anyets, així que és el moment de felicitar-lo! Ell sempre es queixa de que en aquest blog parlo més d'ell que de mi. Potser és veritat, però és que aquí parlo de la meva vida i ell n'és una part molt important.

Quan el vaig conèixer, com molta gent ja sap, vaig pensar que era un borde. Aquesta és la impressió que mots cops dóna perque és molt sec contestant, perque quan coneix a algú no és d'iniciar grans converses, necessita que hi hagi més confiança, perque té un sentit de l'humor com a mínim peculiar...

Però quan el coneixes del tot és impossible no estimar-lo! és generós, dolç, intel·ligent, curiós i sobretot molt sincer. Ah, i té un culet impressionant. Així que com diu Amaral, me has ganado poquito a poco, i de seguida vaig ser molt feliç amb ell. Però des que som pares aquesta felicitat s'ha multiplicat per 1000 i és que és una delícia veure'l fer de pare. No és que no m'ho esperés, sabia que seria un gran pare, però és que ha superat totes les meves expectatives!

Quan vem començar a sortir jo sortia d'una relació dura i no n'hi deixava passar ni una. Encara em faig creus de la paciència que va tenir (i que té) amb mi. Junts n'hem passat de molt dures i ens n'hem sortit, així que espero arribar a viure amb el vellet verd que diu que serà.

T'ishtimo pichiruchi! Ah, i ja sé que et molestarà aquest post, però et fots!