dimecres, 27 de juliol del 2011

Inside job


Cada cop m'agraden més els documentals. No suporto els de natura (m'emprenya molt com suposen coses que no saben si són certes i com "humanitzen" als animals: el lleó fa això perque la femella pensi... perdona, i tu què saps per què ho fa?). Però si m'agraden els que parlen de diferents cultures, de cinema, d'economia... Feia dies que teníem aquest pendent. Un professor d'econòmiques amb el que vaig coincidir a un curs d'anglès ens n'havia parlat molt bé. Sabia que el feien als cines Verdi, però quan vaig veure el DVD a l'FNAC d'oferta vaig agafar-lo sense pensar-m'ho gens. I diumenge el vem veure.

Vem començar amb total ignorància. Sabíem que estem en crisi, teníem una lleugera idea del per què, però, si més no a mi, se m'escapava gran part dels fets econòmics que hi ha al darrera.

Vem continuar amb interès. La veritat és que t'expliquen fets complexes de manera molt entenedora. Acabes entenent quin paper hi han tingut els bancs, les asseguradores i sobretot els economo-polítics. Ah, i fins i tot els professors d'economia de les grans universitats.

I vem acabar indignadíssims! però molt! però molt molt!!! al començament quan un fet em semblava fatal, o explicaven algun dels trucs que havien fet, jo feia un "ja" però al final ja insultava directament a l'autor! Però com es pot tenir tanta barra???

Evidentment molta gent està descontenta i amb raó, però molts cops sense saber qui són els veritables causants d'aquesta crisi, què han fet realment, com n'han sortit beneficiats i sobretot, que no només no han anat a la presó, sino que segueixen en alts càrrecs dirigint el cotarro.

Documental totalment recomanable doncs! a més m'ha agradat que, tot i una mica tendenciós (a veure, l'autor planteja els fets i la gent parla del que va passar, fins i tot alguns dels implicats, però no deixa de ser la visió del director i alguns dels que queden "bé" al meu entendre també hi tenien alguna cosa a fer), no és tan "mira que dolents que són, mira!" com són els documentals del Michael Moore. Et deixa pensar per tu mateix.

9 comentaris:

  1. Al Jordi també li agraden molt aquest tipus de documentals, ja li comentaré.

    ResponElimina
  2. A mi a priori em fa una mica de mandra per la temàtica, però segurament val la pena per saber què és lo que hi ha! Merci per la recomanació!

    ResponElimina
  3. Sí aquests documentals acostumen a estar molt bé, si sabéssim tot el que hi ha darrera la crisi...i sí és cert aquesta gent hauria de pagar per embolicar-nos en tot plegat.

    ResponElimina
  4. A mi em fa por veure'l perquè m'emprenyaré. Jo sóc dels que va comprar-se un pis (petitet, de 2 hab) a un preu desorbitat i llavors van començar a baixar. grrrr. Per sort tenim una hipoteca amb unes condicions molt bones i, de moment, sense problemes per pagar-la.

    ResponElimina
  5. Jo ja porto a sobre un bon nivell d'indignació, a veure si em pujarà la tensió i acabaran ingressant-me.
    Sembla realment interessant, mai està malament desenmascarar tots els corbs que ens estan treient els ulls.
    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  6. A mi m'encanten els documentals! Jo com sóc masoquista i em va el rotllo apocalíptic sempre estic veient videos al youtube del Santiago Niño Becerra, tot i que després m'agrada el seny del Xavier Sala i Martí. Ja veus, no tinc criteri

    ResponElimina
  7. Jo l'he vist! Em va agradar molt també, però com tu penso que alguns dels que surten com bons allà també tenen veure amb la crisi (dirigents del FMI, la senyoreta francesa que ara és la directora del FMI...etc).

    ResponElimina
  8. M´encanten el documentals i sobretot els que ens expliquen la crisis, pero... ni pa ti ni pa mi, sempre li acabo trobant la mentida, pero me´l mirare :)

    ResponElimina
  9. Anna, totalment d'acord! els del FMI surten com uns sants que no en sabien res i o bé menteixen o bé s´n uns incomptents perque la seva feina era saber-ho i prevenir-ho.

    Erna, tens raó, és la millor manera de veure'ls, amb ull crític! En aquest parlen una mica del cas d'Islàndia.

    Mamamoderna veus a mi en Sala Martin no m'agrada. Aquest neoliberalisme tan bèstia que proposa no em va. Massoca amb això dels documentals apocalíptics!!!

    Si us agraden els documentals, i en un camp molt diferent, no us perdeu "La historia del camello que llora" sobre un grup de pastors nòmades a Mongòlia. Si, vale, el tema així d'entrada pot semblara com a minim raro, però és preciós!

    ResponElimina