dimecres, 20 de juliol de 2011

Premit! (copiat de Sol solet)



Doncs si. L'Onavis, des del seu blog m'ha donat un premi. M'agrada aquesta xarxa de mares blogueres. És divertit com cada una amb les nostres circumstàncies, les nostres vides, les nostres maneres de fer, ens enfrontem als mateixos dubtes, problemes i alegries. El premi inclou un qüestionari:

1. Per què vas començar a escriure el bloc?

soc freakie consort d'un informàtic que a sobre és un tastaolletes. Ell va ser el primer de casa a tenir bloc i em va anar insistint i insistint fins que vaig començar el meu. Ara escric jo molt més sovint que ell i tinc més seguidors je je je je

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?

no crec en "la gran alegria", en allò que és la panacea i el gran ideal de la meva vida. Crec en les petites alegries del camí i que fan que la vida sigui més bonica. La darrera: els meus cunyats m'acaben de dir que vindran divendres a la festa de final de curs de les gatxans. És una xorrada, però m'ha animat la nit pensar que s'estimen més estar amb les seves nebodes que anar al cine (ells que poden!!!).

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris a d'altres blocs?

que estic dient tonteries i que l'autor del bloc deu pensar que soc idiota i que per dir això no calia gastar tecla. No us havia parlat de la meva inseguretat? De totes maneres, m'agrada la sensació de conversar amb ell, de poder-hi dir la meva.

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.

darrerament qualsevol conversa amb elles té algun element divertit, fins i tot les discusions. Dels últims dies em quedo amb una de la meva filla Maria: és molt detallista i sempre que duc alguna peça de roba nova o que no m'ha vist dur gaire em diu que estic maca i que si li deixaré quan sigui gran. L'altre dia, a més, va afegir "...i quan tu siguis petita jo et deixaré la meva roba, vale?".

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.

Ja em repeteixo amb el de sempre, així que canviarem. Quan el meu sogre va morir l'any passat i després de parlar amb la mestra sobre com tractar el tema, vem dir-los a les nenes que el iaio havia marxat i que estava a una estrella, que les mirava des d'allà i que quan es portaven bé estava molt content. Un dia, sortint de casa dels meus pares era fosc i es veien els estels i l'Erinn va començar a saludar-los i a tirar petons cridant "bona nit iaio!!!".

I passo el premi a:

l'Ester de Vivències d'una mare

la Kira

la Mama moderna

Em repeteixo? si, però és que tampoc som tantes i jo, com sempre, vaig tard!

9 comentaris:

  1. Gràcies pel premi Mirashka.
    Està bé saber que algun dia ens farem petites :-P

    ResponElimina
  2. Ostres! a partir de quan ens començem a fer petites?

    Si vols podem fer un recull de dites de iaies: munta (multa), a moto, a radio, antes...-gràcies per citar-me guapa-

    ResponElimina
  3. lenis (per leggings), can bravo... és quan he llegit lo de premit no me n'he sabut estar!

    ResponElimina
  4. Veus que bé, ja tens fons d'armari per si mai t'encongeixes molt!

    ResponElimina
  5. Que maca l'anècdota del iaio a l'estrella i l'Erinn dient-li bona nit. Aquestes coses fan emocionar de veritat

    ResponElimina
  6. Què bo això de que et deixarà la roba quan siguis petita, segur que ho va dir tota convençuda.

    Aquí pel recull: Hipercot en lloc d'hipercor; geroni; prebot (aquesta encara és més difícil de dir que la correcta)

    ResponElimina
  7. Si, si, lo de la roba ho deia convençuda! si noies, es veu que ens fem petites, així que jo ara els compraré la roba pensant en el que m'agradaria posar-me a mi!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies!!!

    Emocionar-se amb els nostres fills no té preu :)

    Ah!! i a partir d'ara tindré molt en compte això de la roba, que no se sap mai!!

    ResponElimina
  9. Això de la roba és interessant... Quan sigui petita espero que la Maria em deixi alguna cosa perquè no em veig amb la roba de l'Andreu ni la d'en Biel :-P

    ResponElimina