Ahir una companya de feina en una situació similar (ex-addicta al gimnàs i mare de dos nens de 5 i 2 anys) em va comentar l'existència d'un gimnàs a dos edificis de la nostra facultat. No en tenia ni idea! vem estar fent una ullada a la pàgina web, vem agafar els bolsos i vem anar a informar-nos. Doncs bé, avui ens hem apuntat i hem fet la primer classe! I ha sigut fantàstic!!!!! les dues estàvem molt nervioses, jo no sabia si podria seguir una classe però tot ha anat rodat. Quan he pujat el primer peu als steps ha sigut com si no hagués passat el temps, em sabia els passos com si els hagués fet durant un mes, el meu cap s'ha oblidat de tota la resta, el meu cos ha respost i he aguantat tota la classe! Això si, he acabat fosa, vermella com un pebrot i amb gotes de suor que em queien pel front. He sortit amb aquell cansament gustós d'abans i ja tinc la bossa apunt per demà! Una part de mi que creia acabada ha tornat!
I el dia va passar
Fa 11 anys
Oh!!! Quina enveja! Jo també vull! També era de fer spinning i steps i TBC i el que fos durant els anys que vivia a Barcelona.
ResponEliminaAra ho tinc complicat però algun dia espero tornar també!
SSSsssiii!! jo també he tornat al gimnàs fa dues setmanes! encara no m'he atrevit a fer una classe ara faig "fondo" per poder fer una classe d'spinning!
ResponEliminaLa veritat és que et sents molt bé!
Fa pocs dies llegies el diari, ara vas al gimnàs ... you are on fire! hehehe
ResponEliminaDoncs jo justament m'acabo d'esborrar, perquè ja he estat prou mesos pagant sense anar i no veig perspectiva de tornar en una temporadeta...
Mira que fas ràbia, eh¿? :-P
ResponEliminaQué bé, me n'alegro de que hagis recuperat aquesta antiga "rutina". Jo reconec que MAI he anat al gimnàs... Mmmmm crec que em fan al.lèrgia! Una abraçada!
ResponEliminaUf, doncs a mi que mai m'havia agradat ara em costa molt treure el cul del sofà... ho he de fer, ja ho sé però...
ResponEliminasuper! jo vaig al migdia, sacrificant un dinar a taula, però mira, com tu, contenta de suar com una porca! el problema es al vespre.-- estas morta! més que abans de ser mare! però val molt la pena. Endavant!
ResponEliminaMolt bé!! això de tornar a ser una mateixa puja l'autoestima que no vegis :)
ResponEliminaJo m'havia proposat començar a fer alguna cosa aquest setembre, però va a ser que no... hauré d'esperar un parell d'anyets més... jeje
Si noies! estic llançada! avui hi he tornat (Kira, jo també hi vaig als migdies, corrents i volant i dinant en una esgarrapada, però val al pena!). Jo encara no m'ho crec que ho estigui fent! ànims que segur que mica en mica recuperem espais!
ResponEliminaFelicitats per poder tornar al gimnas sense morir en l´intent jejejje muuuaaa
ResponElimina