divendres, 8 de juliol de 2011

Por



Aquesta tarda he tingut un gran ensurt. Les gatxans han volgut anar a la piscina gran amb els xurros i sense els manguitos. He pensat que si hi anava jo no hi hauria cap problema, tot i que no hi faig peu se nedar prou bé. En un moment donat l'Erinn volia posar-se el xurro com un cavall i mentre l'ajudava he vist que la Maria havia perdut el xurro. M'hi he acostat tan ràpid com he pogut i l'he tret corrents mentre l'abraçava i calmava els seus plors. I en aquell moment he pensat "i l'Erinn?". No se si ha estat instint o què, però sort que ho he pensat i m'he girat perque l'Erinn tambe havia perdut el xurro. L'he agafat també corrents i l'he estat calmant. Bé les he estat calmant, perque tot ha passat en 10 segons.

En aquell moment m'imagino que la mateixa tensió del moment, l'adrenalina, el que sigui m'ha mantingut forta: he aconseguit calmar-les, els he fet posar els manguitos i hem seguit com si res. La resta de mares (una ho ha vist) m'han anat animant, calmant, s'han solidaritzat... però jo estava bé. Estava, perque ha sigut arribar a casa, parlar-ho amb calma amb en Vic i esclatar a plorar. Podria haver passat el pitjor. I si no m'hagués adonat de que la Maria no tenia xurro? i si no hagués pensat en l'Erinn? encara ara tinc l'estómac en un puny i ganes de plorar. Avui em sento la pitjor mare del món. En Vic diu que les hagues vist igual, que estava atenta i per això no ha passat res, però de moment s'han acabat els xurros a la nostra vida.

P.D. Quan he aconseguit calmar les nenes els he dit que han d'aprendre a nedar perque no torni a passar, que les apuntarem l'any que ve a natació. La resposta de l'Erinn no té preu: jo ja intentava aprendre a nedar, però no em funcionava!

10 comentaris:

  1. Quin ensurt. Ets la millor mare del món perquè estaves atenta a totes dues i has aconseguit que no passes res. El tema xurros crec que és controvertit, perquè no fa gaire llegia que són tan segurs... però pel que es veu no ho són tant.

    ResponElimina
  2. Uf! Quin patir! A la piscina amb un segon poden passar moltes coses... Sort que estaves ben atenta i per això ha anat tot bé!

    ResponElimina
  3. Guapa, ho has fet molt bé. Quan els nens petits estan a l'aigua, les mames SEMPRE estem alerta, així que no dona marge a que pugui passar res de res.
    Jo crec que has d'estar orgullosa de tu, perquè has calmat a les DUES nenes sense perdre els nervis. Jo també hagués plorat al arribar a casa, és la meva manera de treure els nervis acumulats.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Com t'ha dit la MamaModerna ho has fet molt bé. Has estat atenta i els teus instints t'han avisat tant amb una com amb l'altra. I després a casa és normal que et sortís a tu l'ensurt.

    ResponElimina
  5. Jo diria la millor mare del món. Has estat tant atenta a les dues que no ha passat res més que un ensurt, per les tres, sí, i per a tu el més gros, però ha quedat amb això.

    És una bona idea apuntar-les a natació, d'entrada no seran "sirenitas", però en cas d'un accident així es podran defensar.

    Una abraçada i "p'alante" supermarona!!

    ResponElimina
  6. Hey gracies per visitar el meu blog, mare meva deu ser super cansat tenir bessones, el meu marit en volia tenir també (com si es pogues escollir) jejjeje.
    Per cert que ets de barna???
    com trobu a faltar barcelona :(
    patonsssss

    ResponElimina
  7. Uf quin ensurt! però ho vas fer genial! I amb un temps de reacció molt curt i eficaç. La veritat és que amb les criatures a l'aigua sigui mar o piscina sempre s'ha d'anar amb 30 mil ulls!
    Molts ànims per la propera vegada que aneu a la piscina i si convé que les nenes portin manquitos, flotador i xurro!

    ResponElimina
  8. Ostres quin susto maca! Jo també crec que ho has fet molt bé. És inevitable que als petits els hi passin coses i el més important és estar allà per solucionar-les.

    ResponElimina
  9. Mireia!

    Quin susto! Però en Vic te raó, estaves molt atenta i amb els cinc sentits posats en les teves filles... No et sentis malament, al contrari. I, per cert, boníssima la Erinn... hahaha.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Gràcies noies. Va ser un bon susto i em faig creus de lo imprudent que vaig ser de no fer-los posar els manguitos. No va passar res greu i ja està.

    Euphorbia, són segurs si s'hi agafen però és fàcil que es deixin anar. Són millors els manguitos o els cinturons tipus bombolleta.

    Where is my baby from? benvinguda! noia, quina família més internacional que sou!!! soc del Papiol, un pobe que hi ha a uns 20 km de Barcelona.

    ResponElimina