dissabte, 29 d’octubre de 2011

I tu quants fills tens?



Ahir vaig anar a una xerrada molt interessant sobre els Neanderthals i els Denisovans (una "nova espècie"? dins la línia evolutiva humana). El conferenciant era en Carles Lalueza, probablement l'home que en sap més sobre DNA antic (el material genètic que es pot obtenir dels fòssils) de tot el país. Doncs, entre d'altres temes, va parlar d'un treball que va fer a partir d'unes restes de Neanderthals trobades a una cova asturiana, el Sidrón que, apart de semblar-me genial, em va fer pensar en una entrada pel blog. Així que torno a entrar en "modo profesora".

A la cova van trobar restes corresponents a 12 inidividus: homes, dones i nens, i analitzant el seu DNA van comprovar que es tractava d'una família formada per tres parelles, dos adolescents i quatre nens. Analitzant les edats dels nens van observar que hi havia una diferència d'edat de 3-4 anys entre ells, valor que coincidia amb la diferència d'edat entre els fills a les poblacions de caçadors-recol·lectors.

I per què 3 anys? doncs perque es tracta de poblacions nòmades. Què? doncs si, quan una dona es desplaça i ha de carregar criatures en podrà dur una, però no dues a coll, de manera que és molt convenient que una ja camini quan neixi la següent. Aquest patró reproductiu com us dic és molt estable en totes aquestes poblacions. I com es manté? doncs amb l'alletament. Si noies (i nois)! En aquestes poblacions les dones donen el pit durant uns dos anys, de manera que són infèrtils durant aquest període.

Un altre punt interessant és que van veure que els homes tenien tots el mateix llinatge, mentre que les 3 dones adultes provenien de 3 llinatges diferents, de manera que es tractava d'una societat patrilocal: els homes seguien al lloc on havien nascut, prop de la família, i eren les dones les que es desplaçaven.

Un tema del que no he sentit a parlar mai és què fan aquestes societats amb les bessonades...

Ah, i millor no us explico com van anar a parar els 12 a la cova...

10 comentaris:

  1. Que interessant! Ara, l'alletament no garanteix al 100 per 100 ser infertil durant dos anys, no? Millor no preguntar-nos com s'ho feien per regular la natalitat...I amb els bessons tinc la sensació de que els hi seria més difícil triar endavant, no? Ara, que l'alletament no tenia perquè només amb la mare biològica, es clar...mol xulu el post!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt.
    El cos és molt savi, i ho té tot calculat.
    Bé, quasi tot, perquè a partir dels sis mesos donant pit ja no garanteixen que sigui un anticonceptiu cent per cent fiable, ja que en baixa la demanda.
    Clar que aleshores segurament queseguien a demanada i sense introduir aliments molts més mesos.

    I sobre el final, doncs intueixo
    que no hi van anar per voluntat pròpia en aquesta cova, i que no en devien tornar a sortir....

    ResponElimina
  3. Hormonalment, amb l'alletament en principi som infèrtils, però també hi intervé per una banda l'alimentació (per ser fèrtils necessitem uns mínims de greix al cos: les nenes anorèxiques, per exemple, una de les conseqüències de la malaltia és l'amenorrea) i durant l'alletament gran part de les reserves del cos anaven a la llet. I per una altra els tabús, tant per mantenir relacions sexuals durant aquest paríode com per tenir fills (s'han observat casos d'infanticidi en casos en els que els germans encara eren petits).

    Si, jo també penso que les bessonades en aquests grups havien i han de ser complicades...

    ResponElimina
  4. diguem que no hi van entrar ni sols ni sencers...

    ResponElimina
  5. Molt interessant. Això del tabú és curiòs, perquè abans es passaven molts anys alletant i això devia comportar molta absitenència, no? Almenys per les dones...
    I lo de l'infanticidi ho trobo molt fort! No ho sabia.
    M'encanten les tefves classes!

    Sobre com hi han anat a parar... prefereixo no saber més detalls....

    ResponElimina
  6. Oooooh quina ràbia se m'ha esborrat tot el que tenia, grrrrrr
    Pobre família, quin final més gore.
    Ostres això que els nens es portessin 3 i 4 anys de diferència, això vol dir que la dona controlava bastant la natalitat. No se perquè sempre havia pensat que en aquelles èpoques el sexe era bastant animal, però està clar que no, que la natura era sabia i la dona molt intel.ligent i segur que feia servir estratègies per no haver de carregar més nens dels compte.

    ResponElimina
  7. Si, de fet els tabús en molts casos apareixen per aportar algún benefici selectiu a la població. Penseu que aquest model es segueix mantenint en algunes poblacions caçadores-recolectores. En queden molt poquetes, però alguna hi ha.

    ResponElimina
  8. Molt interessant i d'una lògica aplastant. No ho sabia. Suposo que al mantenir una alimentació de subsistència, l'alletament era més segur com anticonceptiu que no pas ara que anem sobrealimentades.
    M'agraden molt aqueste entrades tan educatives.
    Petons

    ResponElimina
  9. Carai doncs sí que tenien controlat el tema de la natalitat aquestes dones! Jo també pensava que aleshores es tenien fills sense parar i el sexe era més com el dels animals però ja veig que no... Que curiós!

    Per cert, a mi m'agradaria saber el final amb pels i senyals. Ja saps que sóc molt macabra jo :-P

    Ah i si t'animes amb coses del paleolític... És que a socials ens toca el tema jeje!

    ResponElimina
  10. Molt interessant! a veure si t'animes i ens expliques més coses!

    ResponElimina