Demà farà una setmana que el meu marit és a l'atur. A la seva empresa (ex-empresa) no tenien més feina de la que ell feia i finalment van decidir prescindir-ne. Ell està tranquil, els programadors van buscats, i els d'iphone i ipad més, però jo no les tinc totes. De fet estic histèrica! no és que no confiï en ell, al contrari, però sempre he estat una cagueta i aquesta incertesa em mata. Mira, és el que hi ha i ara només em queda tenir paciència i esperar que tot vagi be.
Però tot té el seu costat bo: ell ha passat de sortir a quarts de 8 de casa i arribar com a molt d'hora a les 19h, de nomes estar amb les nenes a l'hora del bany i el sopar, a estar-se a casa, portar a les nenes a escola i anar-les a buscar, jugar amb elles al parque... Sembla que està recuperant part del temps perdut. I les nenes ho han notat. Vaja si ho han notat! La relació amb elles s'ha fet més fluïda, les nenes volen el papa per moltes coses, i ell està podent disfrutar el momentàs pel que estan passant!
Ara, aquesta bona relació pare-filles està molt bé, però tan de bo trobi feina aviat!
Perquè sempre hi ha un però a la vida? Aquesta nova relació pare-filles és genial i tothom està content PERÒ entenc que quan més aviat millor que trobi feina.
ResponEliminaEll està tranquil PERÒ tu no et treus del cap el tema.
Estàs segura que trobarà feina i tot plegat anirà bé PERÒ no et treus aquest rau rau.
Bé a gaudir d'aquests dies i molta calma amb lo de la feina que tot plegat anirà bé!
ÀNIMS!
Mentre li surt alguna cosa pot gaudir de la familia, queda't amb això. Espero que aviat se li acabin les "vacances forçoses".
ResponEliminaSort!!
Segur que tot anirà bé, clar que sí.
ResponEliminaAquesta pausa li permet fer tot això, i és impagable!
Aprofiteu-ho molt que durarà poquet!
Si ell està tranquil tu no t'amoïnis massa guapa.
ResponEliminaAixí que programador ... com el meu home! hihihi. Si ens veiem a Londres, ja tindran tema de conversa aquests dos.
Aprofita per fer els milions d'encàrrecs que tens pendents de fer! Això durarà poc, segur. Ànims,
ResponEliminaAnims! segur que trobarà feina. Es ell qui sap com està el seu sector. Tu no pateixis. I mentres, com diuen totes, que gaudeixi de les nenes.
ResponEliminaAbraçada
Com et diuen, gaudiu d'aquestes "vacances" però que durin l'imprescindible.
ResponEliminaPetons i sort.
Jo també sóc de les que està a l'atur i gaudint-ho...massa potser, no tinc cap ganes de posar-me amb un horari fixe...aix! A disfrutar, que com diu l'Onavis durarà poquet...
ResponEliminaMoltes gràcies noies! Si, m'imagino que ell sap millor que jo com està el sector i de fet ja ha anat movent fils. A veure si ariben a bon port. Mentrestant que disfruti, que disfruti i si pot ser que em tregui una mica de feina!
ResponEliminaSegur que ben aviat troba alguna cosa i s'acaba el teu patiment. Els informàtics estan molt buscats. Per sort! :-)
ResponEliminaAra que ho gaudeixi i aprofita tu també per descarregar una mica de feina.
Petons!
Ostres Mireia! Espero que en Víctor trobi feina aviat però, com tu dius, ara toca gaudir d´aquestes estones que en altres circunstàncies no s´haguessin produït amb les gatxans. Una abraçada per tots. Per cert, encara ric amb lo de les orugues... hahaha!
ResponEliminaÀnims!!! Because change happens! No ens agraden els canvis però són inevitables! A gaudir d'aquest moment! Petonets!
ResponElimina