L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha passat un nou premi (gràcies guapa!) i he de respondre dues coses, una dir tres quines són les tres cançons que més m'agraden i l'altra explicar un somni. Aquí van:
Les cançons: ja sabeu que em costa molt triar i d'altres cops he comentat cançons que m'agraden. Aquí en van tres que no se si he dit abans, però que sempre em posen de bon humor. La primera és I could have danced all night de My fair lady, una de les meves pel·lícules preferides (si, m'encanten les pelis on de sobte la gent comença a cantar) No us perdeu la versió teatral amb la Julie Andrews de protagonista (està a l'spotify).
La segona és l'obertura del Tanhauser de Wagner. No hi entenc gens d'òpera però hi ha algunes àries que m'encanten. I entre tante àries una obertura, aquesta. M'agrada moltíssim, m'activa, em dóna un subidón d'energia, sense arribar a l'extrem de voler envair Polònia...
I la tercera és Volando voy de Kiko Veneno i és que estic enamorada de la vida, aunque a veces duela!
Pel que fa al somni, de debò que no en recordo cap... bé si, un que tenia de vegades de petita i que m'angoixava molt: que pujava corrents pel meu carrer i no avançada. Em perseguia algú que també corria i no avançava (per sort). No en recordo més...
Passo el premit a:
A mi també m'agranden algunes pel·lícules musicals, jeje, que quedi entre nosaltres, les meves preferides: Sonrisas y lágrimas y Siete novias para siete hermanos. My Fair Lady, també, és clar.
ResponEliminaWagner em costa, deu ser com la tònica que l'has de provar molt, però que molt, eh? Tot i que les Valquíries m'encanten.
A veure si jo penjo la meva entrada aquest vespre, però em sembla que ja no em queda ningú per a passar-li el "premit".
Petons
M'agrada també el Kiko Veneno.
ResponEliminaEls musicals, no tant, tot i que de petita n'havia vist molts.
Bona nit!
Molt bé aquests musicals! a mi també m'agraden però tot s'ha de dir, m'agraden més els antics que els actuals (ups! ara semblo una iaia gggrrrrr).
ResponEliminaEn Kiko Veneno molt xulo, fèia temps que no el sentia!
Visca el Kiko!!
ResponEliminaGràcies per compartir la musica! i celebro molt que no recordis cap somni: diuen que no hi ha res pitjor que t'expliquin una pel·licula amb pels i senyals i que et relatin un somni! jajajajaja
ResponEliminaja ja ja ja si Kira! jo no suporto que m'expliquin les pelis!!!!!
ResponEliminaI si, jo soc molt fan dels musicals! m'encanta West side story, 7 novias para 7 hermanos... però els moderns també eh, Chicago o Moulin rouge. Ah, i estic creant petites freakies: les meves filles van per casa cantant "do, re, mi"...
Euphorbia, un cop vaig sentir a algú per la ràdio, no em preguntis qui, que deia que li agradava molt l'ópera, però no prou com perque li agradés Wagner...
I si, visca en Kiko!!!!!!!