Si preguntem què ens fa humans, la majoria respondrà la cultura, parlar, el nostre gran cervell... però res de tot això seria possible si no ens haguéssim posat de peus. Si família, el que ens fa humans és caminar drets, ser bípedes. Deixar les mans lliures va permetre que les fessim servir per altres menesters i que la vista, un sentit que la resta de primats també tenen força desenvolupat, passés a ser primordial. Anar amb el cap dret va permetre modificar l'aparell fonador i que poguem parlar com ho fem. I fer servir les mans i la vista va fer que les connexions neuronals s'incrementessin i el nostre cervell es desenvolupés. Vaja, quin gran invent el bipedisme!
Però... (si, sempre hi ha un però) no tot podia ser tan maco. Anar drets i tenir un cervell tan gran en comparació amb la mida del cos també ha comportat certs problemes. El primer és el mal d'esquena! La torsió de la columna fa que se'ns carreguin les lumbars quan passem molta estona drets. Suposo que d'aquí ve l'invent de la cadira!
Però el principal inconvenient és obstètric: la pelvis d'un goril·la o d'un ximpanzè és totalment plana i està aliniada amb l'úter de manera que la criatura té una mena d'autopista recta de sortida. Però la nostra pelvis està rotada, fa forma de receptacle per poder aliniar esquena amb cames i centralitzar el pes del cos. Això fa que el canal del part es transformi en una autèntica odissea pel nadó, que abans de sortir ha de fer una corba tan tancada com les del circuit de Montmeló (mireu el dibuix d'abaix).
I com l'evolució és d'allò més imperfecta, hem de sumar a l'impediment que suposa la nostra pelvis la gran mida del cervell humà, que és tres cops més gran del que ens tocaria per mida corporal. El temps de gestació dels humans és similar al dels ximpanzès quan hauria de ser d'uns 21 mesos per tal de que les cries sortissin igual de desenvolupades. Per què no es així? perque el cap no podria sortir. Així que els nostres nadons surten poc desenvolupats i durant el primer any de vida tenen una dependència absoluta dels seus progenitors, ja que el seu cervell encara ha de seguir creixent molt (penseu que un 60% de l'energia que el nadó consumeix ho fa en desenvolupar el seu cervell!!!). Potser aquest post l'hauríem d'enviar a les autoritats que han decidit que amb 16 setmanes de baixa per maternitat n'hi ha prou...
Sembla que l'evolució només va posant pegats aquí i allà segons les necessitats que van sorgint i hi ha un munt d'imperfeccions en els éssers vius, per això és tan difícil d'entendre que encara hi hagi gent que defensi el creacionisme.
ResponEliminaLa selecció natural juga amb el que té, no inventa res, només aprofita el que és millor en cada moment i cada situació. El problema és que tot el cos està integrat i potser un punt que resulta molt positiu per una acció (i és seleccionat a favor) no ho resulta tant per una altra.
ResponEliminaPer cert, quan he vist un comentari tan d'hora he sabut de seguida que eres tu! matinera!!!
Ostres! Que guai! M'ha encantat com ho has explicat, està molt clar! (es nota que es la teva feina!) Tinc molts dubtes i reflexions...ara mateix, per exemple, se m'acudeix que totes aquestes "imperfeccions" (parts més difícils, nens que necessiten cures fins ben grans, etc) generen també una necessitat de col·laboració en el grup que també és un dels trets bàsics dels humans i que més hem desenvolupat al llarg de la evolució, la solidaritat. Sense aquesta ajuda els parts i tirar endavant la descendència seria pràcticament impossible, no trobes?
ResponElimina(aquí la matinera número 2 jajaja)
ResponEliminaSi, de fet el comportament gregari el presenten ja els ximpanzès i alguns altres primats, no tots (el orangutans, per exemple, són solitaris), però en l'home arriba al màxim. Jo sempre ho havia associat a aconseguir l'aliment: tenim uns requeriments energètics brutals (en part per aquest gran cervell) i la proteïna de màxima qualitat és l'animal. Caçar un animal no és fàcil si estas sol, però si ets un grup tens més possibilitats.
ResponEliminaje je je vaya colla de matineres!
ResponEliminaDoncs potser té més a veure amb el naixement i la cura dels infants que amb la cacera (crec que en moltes ocasions hem esta més carronyaires que caçadors...), seria xulo!
ResponEliminaPer cert, ahir vaig llegir un article d'uns d'atapuerca que deien que segurament els nens lactaven fins els 4 anys...això es pot saber només amb un anàlisi de la dentició? (apa, ja ho deixo, que monopolitzo la conversa, sinó!)
Bon da matineres!!
ResponEliminaQuin luxe que ens puguis explicar tot això! Molt interessant.
Jo crec que actualment tenim una mica oblidat (o no en som prou conscients o no se'ns explica prou) això de que nèixem tan inmadurs.
Al cap i a la fi, el primer any és com si continuès la gestació, en certa manera,no? Així que no entenc com alguns pediatres insisteixen tant en que siguin independents ja de ben petits i que no estiguem sempre amb ells als braços.
Carai Mirashka és molt interessant tot plegat. De fet ens creiem éssers perfectes per anar en bipedestació peròen realitat som uns "perfectes imperfectes".
ResponEliminaPer part meva el dia que vulguis pots fer la segona part! m'ha encancat!
Caram, de tant en tant van bé aquestes lliçons.
ResponEliminaVeig que l'evolució ens ha costat una mica cara en segons quins aspectes. Això que expliques del canal del part va totalment contra natura i clar, el remate és aquell potro que ho posarà molt còmode pel que treu el nen però per la que empeny...
M'ha cridat molt l'atenció també això del cervell però què vols que et digui! Me n'alegra molt que s'acabi de formar fora perquè si hagués hagut d'estar prenyada 21 mesos em moro!!!!
Anna l'anàlisi de les dents permet saber el tipus d'alimentacio fins a un cert punt (hi ha aliments més abrasius que d'altres, menjar vegetals deixa uns senyals a les dents diferents que menjar fruits secs o que menjar carn, per exemple). No he llegit aquest article però el buscaré. A més al meu departament hi ha un grup que treballa precisament en això i segur que estan al cas.
ResponEliminaOnavis, si és com una gestació externa, el nen requereix del tot que els pares en tinguin cura durant molt més temps que en el cas d'altres animals en que el nounat surt molt més format. Sense anar més lluny, el cervell encara no està del tot cobert d'òs (les famoses fontanel·les).
Sol solet, Esther, si, som imperfectes del tot! la mar de limitats! i és que l'evolucio tambe es troba amb límits i restriccions!
Esther si filla, quan ho estava escrivint pensava en tu i el teu "fantàstic" embaràs je je je je
Hola!!
ResponEliminaM'he topat de casualitat amb el teu blog per l'entrada que vas fer d'en MIC i he de dir-te que és molt interessant. Espero poder tenir una mica mes de temps per poder llegir les teves entrades, en particular aquesta. (es que avui no en tinc pas... ara m'he de possar mans en farineta per fer els panellets axi que...)
Una abraçada i espero que el teu marit trobi feina aviat.
Hola Ana, doncs ja saps quan vulguis passar-te per aquí ets benvinguda! I gràcies!
ResponElimina