Last dance

Doncs si. Avui s'acaba. D'aquí a unes hores entraré a l'escola bressol, recolliré les mudes de la guixeta, els llençolets i les bates, arrencaré les nostres fotos de la paret i em despediré de la Laura. I són quarts de 5 de la matinada i no puc dormir. I fa dies que quan hi penso ploro. I espero haver plorat prou ja i a l'escola no muntar el numeret, que me conozco... (divendres passat a la festa de final de curs vaig acabar amb uns ulls com unes taronges...).

Les gatxans han sigut molt felices aquí. Hi han après molt. I hi han crescut. Quan van començar amb prou feines parlaven (van començar molt tard) i ara no callen. Duien xumet, bolquers. Eren uns bebés. Ara ja són nenes. I en deixar enrera aquesta etapa és com si aquests dos anys passessin de cop.

Mira, avui estic molt tova.

P.D. La foto és de la festa de final de curs divendres passat a l'escola.

Inside job

Cada cop m'agraden més els documentals. No suporto els de natura (m'emprenya molt com suposen coses que no saben si són certes i com "humanitzen" als animals: el lleó fa això perque la femella pensi... perdona, i tu què saps per què ho fa?). Però si m'agraden els que parlen de diferents cultures, de cinema, d'economia... Feia dies que teníem aquest pendent. Un professor d'econòmiques amb el que vaig coincidir a un curs d'anglès ens n'havia parlat molt bé. Sabia que el feien als cines Verdi, però quan vaig veure el DVD a l'FNAC d'oferta vaig agafar-lo sense pensar-m'ho gens. I diumenge el vem veure.

Vem començar amb total ignorància. Sabíem que estem en crisi, teníem una lleugera idea del per què, però, si més no a mi, se m'escapava gran part dels fets econòmics que hi ha al darrera.

Vem continuar amb interès. La veritat és que t'expliquen fets complexes de manera molt entenedora. Acabes entenent quin paper hi han tingut els bancs, les asseguradores i sobretot els economo-polítics. Ah, i fins i tot els professors d'economia de les grans universitats.

I vem acabar indignadíssims! però molt! però molt molt!!! al començament quan un fet em semblava fatal, o explicaven algun dels trucs que havien fet, jo feia un "ja" però al final ja insultava directament a l'autor! Però com es pot tenir tanta barra???

Evidentment molta gent està descontenta i amb raó, però molts cops sense saber qui són els veritables causants d'aquesta crisi, què han fet realment, com n'han sortit beneficiats i sobretot, que no només no han anat a la presó, sino que segueixen en alts càrrecs dirigint el cotarro.

Documental totalment recomanable doncs! a més m'ha agradat que, tot i una mica tendenciós (a veure, l'autor planteja els fets i la gent parla del que va passar, fins i tot alguns dels implicats, però no deixa de ser la visió del director i alguns dels que queden "bé" al meu entendre també hi tenien alguna cosa a fer), no és tan "mira que dolents que són, mira!" com són els documentals del Michael Moore. Et deixa pensar per tu mateix.

Meme de llibres

L'Onavis ha fet un meme de llibres arran d'un post anterior. És una veritable temptació! Perdoneu si m'enrotllo molt, però m'encanta parlar de llibres tant com llegir-ne. A l'ataque!

1. Quin llibre no t'has pogut acabar?

"El deu de les coses petites". No només no me'l vaig poder acabar sino que no vaig passar de la tercera pàgina. Em va enemistar durant una bona temporada amb les traduccions al català... i em va fer molta ràbia.

2. Quin clàssic de la literatura no t'has llegit i no penses llegir mai?

l'"Ulisses" de Joyce... tot i que no es pot dir mai "de este agua no beberé..."

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit?

el primer llibre del que tinc record és un que hi havia al parvulari. Teníem una col·lecció de llibres de la Galera per aprendre a llegir i recordo que el de Sant Jordi era alguna cosa aixi com el més avançat i el que tothom volia. Llegir, llegir... segurament el Zoo de'n Pitus... un clàssic, o "Màquines d'empaquetar fum", no se, qualsevol dels Grumets de la Galera.

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit?

dels Larsson (Stieg i Asa), fàcil, 3 cada un, i evidentment de la meva estimada Jane Austen i de'n Sergi Pàmies. Tots, tots no, però la majoria, de'n Monzó, en Delibes, en Charles Baxter, la Marianne Fredriksson, la Maria Jaen i en Ferran Torrent.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi i quin et van regalar o et vas comprar?

vaig regalar "El fin de una época" de'n Gabilondo i un munt de llibres per les nenes. I em vaig comprar "El camí fosc" de l'Asa Larsson.

6. Quin llibre t'agradaria rellegir?

buff... molts! i ho vaig fent. Que em vingui ara al cap "Caramelo" de la Sandra Cisneros, que en el seu moment em va encantar i l'altre dia li vaig deixar a una amiga que buscava alguna cosa per llegir aquest estiu i vaig pensar que m'agradaria rellegir-lo.

7. Cita una frase d'un llibre que recordis especialment

"La infancia desgraciada irlandesa es peor que la infancia desgraciada corriente, y la infancia desgraciada irlandesa católica es peor todavía".

8. Què utilitzes com a punt de llibre?

normalment punts de propaganda i un que tinc des de fa 1000 anys amb una flor seca i que em va regalar la meva mare.

9. On compres els llibres?

a llibreries i a l'FNAC. Si tinc temps m'encanta donar voltes i mirar sense buscar res en concret.

10. Recomana tres llibres!

només 3????????? buff.....

- "El camino" de'n Miguel Delibes. Va ser el primer llibre "adult" que vaig llegir (fins aleshores Enid Blyton era Déu) i em va entusiasmar. Recordo que ens el van fer llegir a l'escola i havíem de fer un informe que comentàvem a la tutora en veu alta. La dona flipava de lo entusiasmada que estava! no parava de dir-li que era el millor llibre que havia llegit mai!

- "Un milagro en equilibrio" de la Lucia Etxebarria. Preciós! El vaig llegir en una estada d'investigacio a un poblet d'Austria i era com tenir a algú que m'abracés. Fins llavors sempre havia pensat "que bé escriu aquesta noia i que poc m'interessa el que explica".

- "Orgull i prejudici" de la Jane Austen. No puc estar-me'n. És deliciosa. Juntament amb "Emma" les Austen que mes m'agraden. Per mi es perfecta.

A qui el passo? a tothom! qualsevol recomanació serà benvinguda! I gràcies Onavis!!!

Premit! (copiat de Sol solet)

Doncs si. L'Onavis, des del seu blog m'ha donat un premi. M'agrada aquesta xarxa de mares blogueres. És divertit com cada una amb les nostres circumstàncies, les nostres vides, les nostres maneres de fer, ens enfrontem als mateixos dubtes, problemes i alegries. El premi inclou un qüestionari:

1. Per què vas començar a escriure el bloc?

soc freakie consort d'un informàtic que a sobre és un tastaolletes. Ell va ser el primer de casa a tenir bloc i em va anar insistint i insistint fins que vaig començar el meu. Ara escric jo molt més sovint que ell i tinc més seguidors je je je je

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?

no crec en "la gran alegria", en allò que és la panacea i el gran ideal de la meva vida. Crec en les petites alegries del camí i que fan que la vida sigui més bonica. La darrera: els meus cunyats m'acaben de dir que vindran divendres a la festa de final de curs de les gatxans. És una xorrada, però m'ha animat la nit pensar que s'estimen més estar amb les seves nebodes que anar al cine (ells que poden!!!).

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris a d'altres blocs?

que estic dient tonteries i que l'autor del bloc deu pensar que soc idiota i que per dir això no calia gastar tecla. No us havia parlat de la meva inseguretat? De totes maneres, m'agrada la sensació de conversar amb ell, de poder-hi dir la meva.

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.

darrerament qualsevol conversa amb elles té algun element divertit, fins i tot les discusions. Dels últims dies em quedo amb una de la meva filla Maria: és molt detallista i sempre que duc alguna peça de roba nova o que no m'ha vist dur gaire em diu que estic maca i que si li deixaré quan sigui gran. L'altre dia, a més, va afegir "...i quan tu siguis petita jo et deixaré la meva roba, vale?".

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.

Ja em repeteixo amb el de sempre, així que canviarem. Quan el meu sogre va morir l'any passat i després de parlar amb la mestra sobre com tractar el tema, vem dir-los a les nenes que el iaio havia marxat i que estava a una estrella, que les mirava des d'allà i que quan es portaven bé estava molt content. Un dia, sortint de casa dels meus pares era fosc i es veien els estels i l'Erinn va començar a saludar-los i a tirar petons cridant "bona nit iaio!!!".

I passo el premi a:

l'Ester de Vivències d'una mare

la Kira

la Mama moderna

Em repeteixo? si, però és que tampoc som tantes i jo, com sempre, vaig tard!

La mare perfecta (d'estiu)

Recordeu les mares perfectes? i la més perfecta de totes? doncs ha tornat en la seva versió estiuenca! si, si, les aventures i desventures segueixen!

El col·lectiu de mares-parque (i pares) a l'estiu ens traslladem a la piscina. Al parque no s'hi pot estar de calor i mosquits, així que el reservem només pels dies emboirats. A la piscina ens asseiem a la vora de la piscina petita i fem petar la xerrada amb el nostre "estil Trueba", és a dir, amb un ull mirant a l'aigua i l'altre al nostre interlocutor, que pobre al final ja no sap si li estàs fent cas o només mous el cap com aquells gosets de plàstic dels cotxes. (En el meu cas crec que m'acabarà sortint un tercer ull a l'esquena...). Aquest any ens hem començat a traslladar a la piscina gran (los problemas crecen...), però el campament base continua essent a la petita. Això implica que los cuerpos serranos no estan enfonsats a l'aigua i per tant dissimulats, sino que els anem mostrant tan alegrement, no queda otra...

I aleshores arriba ella! bikini negre brillant (moníssim), camisola blanca (moníssima), cistell casual de palla (però no com el meu que va plè fins els topes i un dia em demanarà la baixa per esgotament, no!), ulleres de sol talla XXL i el cabell llis, llis, després d'un tractament d'aquests nous. Totes les mirades "Trueba" desviem un dels ulls (el de l'aigua no, of course) cap a ella i anem seguint tots els moviments. Es recull el cabell (l'allisat no es pot mullar durant uns quants dies) i sense treure's les ulleres de sol porta la nena cap a la piscina petita (aquí totes desviem de nou l'ull lliure, no fos cas que se n'adoni de que l'estim mirant...), la deixa i se'n va a la piscina gran a nedar (estil braça per no mullar-se el cabell ni les ulleres). Si això no és glamour...

Quan surt de l'aigua esperaríem veure dos tios catxes amb una tovallola blanca i immensa tipus anunci de Dolce&Gabbana, però no. Tot i així ella avança amb seguretat cap a la gespa per assecar-se al sol. Nosaltres estem fascinats davant d'aquesta demostracio d'estil piscinero, fins que se sent una veu: "puff, té estries! i el cul plà". I esclafim a riure! si l'enveja fos tinya...

Ja tenim les notes

Dilluns vem tenir la xerrada-informe amb la Laura, la mestra de les gatxans. Hi a coses que no calia comentar ja que cada dia parlem una estona quan les recullo i m'explica com ha anat el dia (més enllà del que diu l'agenda). Els resultats:

- La Maria s'ha "independitzat" de la seva germana. A casa no, però a escola la Maria sempre semblava amagada darrera l'Erinn, contestava després que ella, la seguia en tot, però de fa uns mesos que fa mes la seva i té veu pròpia. A més està més carinyosa amb la mestra i amb la resta de nens. Això si, segueix molt independent i li agrada molt asseure's amb un conte (no se pas a qui ha sortit en això...).

- L'Erinn s'ha "calmat". Des que parla millor ha deixat de mossegar a tort i dret i ha perdut una mica l'ansietat que tenia. Es va "afillar" a una de les petites de la classe (a l'escola de les gatxans barregen els nens de dos cursos a la mateixa classe) i la cuidava i ajudava en tot. Té una làbia inesgotable, especialment per inventar excuses. I segueix essent la lider, tot i que va aprenent que no sempre la segueix tothom.

Apart d'això totes dues són molt llestes, no les enganyes fàcilment, tenen molta imaginació, dominen perfectament la manipulació fina i gruixuda, mengen molt bé (passada una fase de negació de la fruita de la Maria), participen molt en tots els jocs que els proposen, en les manualitats i sobretot en les cançons i dances (tampoc se a qui han sortit en aquest punt...) i en general són nenes amb molts recursos i espavilades.

Evidentment son pare i jo vem sortir inflats com paons. I jo també vaig sortir amb la llagrimeta a punt de caure. I és que se'ns fan molt grans! ens queden 2 setmanes d'escola bressol i ja tenim els llibres de P3 apunt. Trobaré a faltar la bombolla que suposa l'escola bressol, la Laura i la seva ironia, la classe i els seus moblets de fusta, els racons... El dia 22 tenim la festa i se que acabaré plorant... sort que no soc la única!

Foto: la Maria, l'Erinn i l'Aina (conegudes a l'escola com el trio la la la) berenant un divendres a classe.

Tornant a ser una mica més jo

Jo em passava hores al gimnàs. Feia natació, aeròbic, steps, fitness, spinning, salsa, tonificació... lo que me echaran! Era el meu club social i hi tenia molt bons amics. En començar el tractament ho vaig deixar. Després de gairebé un any em vaig quedar embarassada i no era el millor moment per tornar-hi. Amb les nenes ho havia intentat, però tot el que havia aconseguit era algún dia fer dos piscines. Això si, al gimnàs del meu poble em consideren una clienta VIP: no hi vaig i pago cada mes... Tenia previst apuntar a les nenes a natació al setembre i mentre fessin el curset jo fer alguna classe, però no ho veia massa clar.

Ahir una companya de feina en una situació similar (ex-addicta al gimnàs i mare de dos nens de 5 i 2 anys) em va comentar l'existència d'un gimnàs a dos edificis de la nostra facultat. No en tenia ni idea! vem estar fent una ullada a la pàgina web, vem agafar els bolsos i vem anar a informar-nos. Doncs bé, avui ens hem apuntat i hem fet la primer classe! I ha sigut fantàstic!!!!! les dues estàvem molt nervioses, jo no sabia si podria seguir una classe però tot ha anat rodat. Quan he pujat el primer peu als steps ha sigut com si no hagués passat el temps, em sabia els passos com si els hagués fet durant un mes, el meu cap s'ha oblidat de tota la resta, el meu cos ha respost i he aguantat tota la classe! Això si, he acabat fosa, vermella com un pebrot i amb gotes de suor que em queien pel front. He sortit amb aquell cansament gustós d'abans i ja tinc la bossa apunt per demà! Una part de mi que creia acabada ha tornat!

Por

Aquesta tarda he tingut un gran ensurt. Les gatxans han volgut anar a la piscina gran amb els xurros i sense els manguitos. He pensat que si hi anava jo no hi hauria cap problema, tot i que no hi faig peu se nedar prou bé. En un moment donat l'Erinn volia posar-se el xurro com un cavall i mentre l'ajudava he vist que la Maria havia perdut el xurro. M'hi he acostat tan ràpid com he pogut i l'he tret corrents mentre l'abraçava i calmava els seus plors. I en aquell moment he pensat "i l'Erinn?". No se si ha estat instint o què, però sort que ho he pensat i m'he girat perque l'Erinn tambe havia perdut el xurro. L'he agafat també corrents i l'he estat calmant. Bé les he estat calmant, perque tot ha passat en 10 segons.

En aquell moment m'imagino que la mateixa tensió del moment, l'adrenalina, el que sigui m'ha mantingut forta: he aconseguit calmar-les, els he fet posar els manguitos i hem seguit com si res. La resta de mares (una ho ha vist) m'han anat animant, calmant, s'han solidaritzat... però jo estava bé. Estava, perque ha sigut arribar a casa, parlar-ho amb calma amb en Vic i esclatar a plorar. Podria haver passat el pitjor. I si no m'hagués adonat de que la Maria no tenia xurro? i si no hagués pensat en l'Erinn? encara ara tinc l'estómac en un puny i ganes de plorar. Avui em sento la pitjor mare del món. En Vic diu que les hagues vist igual, que estava atenta i per això no ha passat res, però de moment s'han acabat els xurros a la nostra vida.

P.D. Quan he aconseguit calmar les nenes els he dit que han d'aprendre a nedar perque no torni a passar, que les apuntarem l'any que ve a natació. La resposta de l'Erinn no té preu: jo ja intentava aprendre a nedar, però no em funcionava!

El goma-gate

Soc una mala persona: soc orgullosa que ni el Sr Darcy, venjativa i força cabronceta. I si em toquen les meves filles ja ni us ho explico... Dicho lo cual paso a relatar los hechos...

Divendres tarda. Ja marxàvem de l'escola quan se'ns acosta la mestra per preguntar a l'Erinn si havia tirat al water la goma del cabell de l'M. Fins aquí tot normal. A veure, no és normal tirar una goma del cabell al water, em refereixo a que és normal que la mestra vingui a preguntar-ho. El que ja no em sembla tan normal és que vingui acompanyada de la nena en qüestió, de la seva mare (també mestra a l'escola bressol) i de la seva àvia!

L'Erinn va dir que no i que havia estat una altra mestra la que l'havia tirat al riu (traducció: la mestra havia tirat la cadena i la goma havia anat al riu). Aleshores li pregunto jo i la nena segueix negant-ho. Aquí ja va començar l'acoso i derribo de la criatura i de la seva àvia, mentre la mare s'ho mirava complaguda. Resultat: l'Erinn es va posar a plorar, jo la vaig agafar a coll i els vaig dir que no s'amoïnessin, que dilluns els duríem una goma pel cabell sustituta.

I dit i fet. Dilluns vem triar la goma més queca que vem trobar a casa (és l'estil de la nena en qüestió), una de rosa amb una Hello Kitty, i la vem dur a l'escola. Com no hi havia la motxila de la nena penjada al seu penjador li vaig preguntar a la mestra on li podia deixar. La mestra em va dir que no calia que ho fes, però davant del meu "si que cal!" i la meva cara va callar i em va dir que li donéssim directament a la nena. Va venir i va acompanyar a l'Erinn perque li donés la goma. La nena primer va dir que no la volia perque no era com la seva, però quan va veure la Kitty va acceptar. La mestra li va fer donar les gràcies i l'Erinn (sense que jo digués res) va respondre "de res" la mar d'educadeta.

Potser no hauria d'haver-ho fet? segurament. Va ser una rebequeria? segurament. Aquesta no és una lliçó que hauria d'ensenyar a les meves filles? segurament... Jo sabia que no calia tornar-li la goma (la mare a la tarda m'ho va dir... tot i que si no calia a que cony venia l'interrogatori de divendres?), però era una qüestió d'orgull. Havia de fer-ho o hagués rebentat! Havien ferit a la meva nena i quan em passa això soc una mare lloba. I havien menyspreuat la meva autoritat com a mare (qui cony es pensava que era aquella iaia???). No em molesta que la mestra renyi a les nenes, al contrari, quan fan alguna malifeta a l'escola crec que és la seva obligació, igual que ho faig jo quan estan amb mi. Va ser aquella mena d'escamot d'afusellament que la va acorralar el que no tolero. Que a mi niña solo la hago llorar yo!