The miseducation of... les gatxans

(títol de post copiat del títol d'un disc de la Lauryn Hill)

Les gatxans sempre han idolatrat la tele. I defugint els anuncis, a casa normalment veuen DVDs o canals com el Disney Junior, el Clan o el 3XL a l'estona en que no fan anuncis (és a dir, la de'n Mic). Cansat de sentir tot el sant dia com canturrejaven la cançoneta de la Casa de Mickey Mouse o del Jake y los piratas, el pare de les criatures va començar una contraofensiva, primer introduint cançons de velles sèries de televisió i mica en mica començant a passar-los aquestes sèries. Així, les gatxans estan essent criades una mica com nenes dels 80: juguen al parque (de fet darrerament hem introduït el saltar a corda i fins i tot les gomes! com a jocs parquívols) i miren "D'Artacan i los 3 mosqueperros", "Erase una vez el hombre" i la que ha passat a ser la seva nova ídol, "Pippy Calzaslargas". I quan veus que la teva filla vol dormir amb els peus al coixí o vol menjar molt per ser tan forta com per aixecar un cavall, te n'adones que la influència està arribant lluny. Fins i tot que pot ser perillosa...

I ahir cantaven "no se ría, no se ría..."...