Els regals

Aquest és el dibuix que l'Erinn li va fer a l'Àngels

A la llar d'infants per final de curs feiem un regal a la mestra entre tots els pares i a l'escola vem decidir fer el mateix. Com les delegades (aquest any s'ha posat en marxa el projecte dels pares delegats i a P3 tenim una delegada per classe) no badaven boca vem decidir enviar-los un mail per veure què els hi semblava i perque eviessin un mail general als pares i tal. Hi van estar d'acord i tot es va començar a posar en marxa. El tema va coincidir amb el meu viatge a Estocolm, així que tan bon punt tenia wifi em dedicava a contestar correus, opinar sobre els possibles regals, movilitzar al meu marit perque ajudés (aprofitant que s'havia agafat 3 dies vacances, perque això de treballar i fer de mestesso de casa era incompatible...), etc... A mes penseu que jo estava involucrada en el regal de les dues classes, fet que de vegades resultava del tot esquizofrènic. Aquí hi ha el resultat:

- P3A: pels aniversaris, els nens de la classe feien un dibuix del nen que feia anys i al final del dia els hi donaven tots en un àlbum. Vem decidir fer el mateix a la mestra: tots els nens la van dibuixar i li vem donar enquadernat amb un text ben bonic. Va resultar que la mestra ja ho sabia perque els nens es van xivar (era previsible): Àngels t'hem fet un dibuix, però no ho diguis eh, que és una sorpresa!. A més li vem comprar entrades pel teatre (hi és molt aficionada) i tant a ella com a la vetlladora de la classe una orquídea. A més vem fer una postal amb un poema de'n Martí i Pol (li encanta) signat pels nens. La veritat és que vem triomfar! L'Àngels va estar molt contenta i se li notava que era de debò. A qui ho debem? a l'Anna, una mare de la classe que va ser mestra a l'escola i que coneixia els gustos de l'Àngels, a més de ser un pou de bones idees.

- P3B: Partíem de la mateixa idea dels dibuixos, però va anar derivant i va acabar essent una bata en la que els nens es van dibuixar a si mateixos i van posar el seu nom. En vem fer una per la Fàtima i una altra per la Marta, que és la mestra de reforç però que gairebé ha compartit tutoria amb ella. Les vem posar en unes caixes de fusta molt boniques pintades a mà i també els vem donar un poema a cada una signat pels nens. Va quedar tot molt bé i se les notava emocionades. I a qui ho debem? a l'Anna (una altra Anna) i a la Patrícia, dues mares amb bones idees i sempre disposades a fer el que sigui perque tothom estigui content.

Per què en parlo? perque n'estic molt orgullosa de com va quedar tot, perque de vegades no cal un gran pressupost per poder fer un regal ben maco i fugir de les Smartbox que si, que són un regal la mar de bo quan no saps què fer però que alhora són lo més impersonal del món. I perque veieu lo maques, llestes i imaginatives que són les mares de la meva escola!

P.D. No se com m'ho vaig fer però em va tocar recollir els diners pel regal de les dues classes... punt a tenir en compte per evitar-lo l'any vinent!

P.D.2 Aquest post continuarà amb el que va passar "al darrera" de la preparació del regal...

P.D.3 Sobre el comentari sobre el meu marit ho retiro: m'ha explicat que va demanar vacances per si de cas aquells dies li tocava quedar-se fins més tard i no podia recollir les nenes, va voler assegurar la jugada. I va fer ben fet!