Despreci

Darrerament fa por sentir les notícies (dic sentir perque ja fa temps que no veiem les notícies a la tele) o llegir els diaris. La situació econòmica és cada cop més catastròfica i la sensació que tinc és que estem caient a un pou del que encara no hem vist el fons i del que no veig que ningú ens en pugui treure. I això que jo sempre he estat més aviat optimista...

Les retallades són cada cop més bèsties i sempre contra els mateixos. Si no pots permetre't una mútua sanitària o una escola concertada fes-te a la idea que la teva salut i la teva educació seran molt pitjors que la de la resta i, per tant, les teves oportunitats es veuran minvades. Si Darwin veiés això faria un nou llibre parlant de la selecció artificial i de com cada cop la seva actuació és més forta.

Però, a més, aquests darrers dies hem vist com els que han decidit aplicar aquestes retallades ho fan amb un despreci total cap als que les rebem. Funcionaris, aturats, autònoms, tots els que quedem fora de les classes altes i dirigents estem rebent pals per tot arreu i, a més, veient com se n'enfoten: aplaudiments, rialles, per no parlar de sous vitalicis, enxufisme, dietes que no calen, serveis i prestacions que estan fora de tota raó. No se si fa més mal rebre les retallades o haver d'aguantar la falta d'educació, ètica i compromís dels que retallen. Tant cinisme em desperta un total despreci. Per no dir fàstic.